EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya

El xinès, en canvi, permet que un complement directe no aparegui a la frase
sempre que es pot sobreentendre pel context (Ramsey, 1987: 74):
(74) Wo& chī le
jo menjar PERF.
‘(Me) l’he menjat’
(74) podria ser una resposta a una pregunta com Què ha passat amb el pa?. Notem que
en català no hem de repetir el sintagma el pa, però necessàriament hi hem de posar un
pronom feble (el, en aquest cas). Aquesta pot ser una font de problemes per als xinesos
que aprenen el català, com es pot veure en els exemples de (75):
(75) a. [qui t’ha fet l’entrepà?]
-ha comprat (‘me l’he comprat’)
b. [i què has de fer quan se t’adorm el peu?]
-despertar (‘despertar-lo’)
Relacionat amb l’elisió del complement directe, hem de tenir present que el
xinès no té un paradigma de pronoms febles com el del català (vg. § 2.2.2.5). On
nosaltres posaríem un pronom feble de complement directe, en xinès només hi apareix
la forma normal del pronom personal quan el referent és humà; si es tracta d’un referent
inanimat, no s’hi posa cap pronom. Això explica els errors que presentem a continuació:
(76) a. i buscar una lletra i ∅ enganxem la → ∅
b. me ∅ va agafar un senyor [la dent] la → ∅
c. me ∅ va robar set (...) i ara me ∅ torna [tazos] en → ∅, els → ∅
d. si no ∅ té, pues demà ∅ porta [tazos] en → ∅
e. la senyoreta meva ∅ sap? [que sóc aquí] ho → ∅
Quant al subjecte, també es pot elidir si es pot recuperar pel context (observem
que en xinès no es pot recuperar per la forma verbal, que, a diferència del català, no
canvia per indicar la persona del subjecte) (Ramsey, 1987: 67):
39