EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya

eneboda zhí su#n nǚ
renebot zhí su#n
sogra (mare de l’esposa) zhàng mu&
sogra (mare del marit) pó pó
sogre (pare de l’esposa) zhàng rén
sogre (pare del marit) go#ng go#ng
tia (germana petita de la mare) xia&o yí
tia (germana gran de la mare) dà yí
tia (germana petita del pare) xia&o gu#
tia (germana gran del pare) dà gu#
tia (esposa d’un germà petit de la mare) xia&o jiù mu&
tia (esposa d’un germà gran de la mare) dà jiù mu&
tia (esposa d’un germà petit del pare) she&n she&n
tia (esposa d’un germà gran del pare) bó mu&
Per entendre la diversitat de termes per a alguns conceptes relacionats amb el parentiu,
és interessant el que diuen Beltrán i Sáiz (2001: 33):
Hom sempre és o bé germà gran o bé germà petit, en xinès no existeix una paraula
específica que signifiqui únicament ‘germà’, sinó que hi ha paraules diferents per a cada
posició: gege o xiong (germà gran), didi (germà petit), jiejie (germana gran), meimei
(germana petita). Per dir ‘germans’, en plural, hom fa servir una barreja de tots els
termes: xiongdi jiemei. I el mateix passa per a la generació anterior; per exemple, el
germà gran del pare serà el bobo o daye, mentre que el germà petit del pare és shushu.
L’existència de termes de parentesc específics i diferenciats que indiquen un contrast
d’edat entre els germans, implica que la posició, els deures, les obligacions i les
responsabilitats de cadascun d’ells varia.
2.4.2. ELS TERMES DE COLORS
Els mots que es fan servir per designar els colors també poden variar molt d’una
llengua a una altra. No ens referim, evidentment, als noms concrets que reben, sinó a
quants n’hi ha i com s’han format. És ben sabut que no totes les llengües del món tenen
els mateixos termes bàsics per designar els colors. Entenem per bàsics aquells que són
mots simples, que són propis de la llengua i no préstecs d’altres llengües i que no
designen un objecte que és d’aquell color (en aquest sentit, taronja, per exemple, no
seria un terme bàsic de color del català, perquè correspon al nom d’una fruita d’aquest
color i és d’aquí d’on ha sortit el nom del color; sí que ho serien, en canvi, blanc o
groc). Les llengües del món tenen entre dos i onze o dotze termes bàsics de colors. Això
65