EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya

. Nǐ xǐ hua#n bu xǐ hua#n
tu agradar no agradar
‘T’agrada (o no t’agrada)?’
Com es pot observar, en la llengua col·loquial no hi ha cap element d’enllaç entre els
dos termes de la disjunció (no hi ha cap mot equivalent a la nostra conjunció o),
simplement es juxtaposen les dues estructures. En un registre més formal, però, quan el
segon element de la disjunció no és negatiu és necessari l’ús de la partícula hái shì.
Així, (109) correspondria a una forma col·loquial de Nǐ chī fàn hái shì chī ròu; els
exemples de (110), en canvi, no necessitarien aquest nexe perquè la segona part de la
disjunció és negativa (Ha&i Fèng Hóng, comunicació personal).
2.3.8.2. Les interrogatives parcials
Paral·lelament al que passava amb les interrogatives totals, que no feien variar
l’ordre dels constituents respecte de la frase declarativa, a les interrogatives parcials els
elements tampoc no canvien de posició. Fins i tot el pronom interrogatiu apareix a la
posició que li correspon segons la funció sintàctica que fa dintre de la frase. Aquest és
un dels trets que caracteritzen més clarament la construcció d’interrogatives en xinès. A
continuació en donem alguns exemples (Li i Thompson, 1981: 522 i Li i Thompson,
1987: 99):
(111) a. Shén me shì ài ?
què ser amor
‘Què és l’amor?’
b. Nǐ men zuò shén me ?
vosaltres fer què
‘Què feu (vosaltres)?’
(112) a. Shéi zha&o ta# ?
qui buscar ell
‘Qui el busca?’
53