EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya
EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya
EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
(125) a. [Ta# lái le yǐ hòu ], wo& men qù kàn diàn yǐng<br />
60<br />
ell venir PERF. <strong>de</strong>sprés nosaltres anar mirar pel·lícula<br />
‘Quan ell vingui, anirem a veure una pel·lícula’<br />
b. [Yào shi nǐ bú huì yóu yo&ng], nǐ bù yīng ga#i qù huá chuán<br />
si tu no saber nedar tu no COND. anar passejar barca<br />
‘Si no saps nedar, no hauries d’anar a passejar en barca’<br />
Les construccions en què no apareix cap marca <strong>de</strong> subordinació podrien ser<br />
ambigües fora <strong>de</strong> context (Li i Thompson, 1981: 596):<br />
(126) Ta# qí ma& cho#u ya#n<br />
ell cavalcar cavall treure fum<br />
a) ‘Ell cavalca un cavall i fuma’<br />
b) ‘Ell cavalca un cavall mentre fuma’<br />
(127) Wo& zhù zài zhèr ge#n ta# men da& jia#o dào<br />
jo viure a aquí amb ells tenir.contacte<br />
a) ‘Visc aquí i tinc contacte amb ells’<br />
b) ‘Visc aquí per tenir contacte amb ells’<br />
A (126) i (127) hem donat alguns exemples <strong>de</strong> possibles ambigüitats; haurà <strong>de</strong> ser el<br />
context el que ens indiqui quina és exactament la relació entre les frases.<br />
2.3.10.2.3. Les frases relatives<br />
El xinès no té pronoms relatius. La manera <strong>de</strong> marcar una frase relativa és<br />
afegint-hi la partícula <strong>de</strong> al final, que és la mateixa partícula que es fa servir per a la<br />
majoria <strong>de</strong> modificadors nominals (vg. § 2.3.1). Recor<strong>de</strong>m que la frase relativa<br />
prece<strong>de</strong>ix l’antece<strong>de</strong>nt (Li i Thompson, 1981: 580, 582):