01.05.2013 Views

EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya

EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya

EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

(125) a. [Ta# lái le yǐ hòu ], wo& men qù kàn diàn yǐng<br />

60<br />

ell venir PERF. <strong>de</strong>sprés nosaltres anar mirar pel·lícula<br />

‘Quan ell vingui, anirem a veure una pel·lícula’<br />

b. [Yào shi nǐ bú huì yóu yo&ng], nǐ bù yīng ga#i qù huá chuán<br />

si tu no saber nedar tu no COND. anar passejar barca<br />

‘Si no saps nedar, no hauries d’anar a passejar en barca’<br />

Les construccions en què no apareix cap marca <strong>de</strong> subordinació podrien ser<br />

ambigües fora <strong>de</strong> context (Li i Thompson, 1981: 596):<br />

(126) Ta# qí ma& cho#u ya#n<br />

ell cavalcar cavall treure fum<br />

a) ‘Ell cavalca un cavall i fuma’<br />

b) ‘Ell cavalca un cavall mentre fuma’<br />

(127) Wo& zhù zài zhèr ge#n ta# men da& jia#o dào<br />

jo viure a aquí amb ells tenir.contacte<br />

a) ‘Visc aquí i tinc contacte amb ells’<br />

b) ‘Visc aquí per tenir contacte amb ells’<br />

A (126) i (127) hem donat alguns exemples <strong>de</strong> possibles ambigüitats; haurà <strong>de</strong> ser el<br />

context el que ens indiqui quina és exactament la relació entre les frases.<br />

2.3.10.2.3. Les frases relatives<br />

El xinès no té pronoms relatius. La manera <strong>de</strong> marcar una frase relativa és<br />

afegint-hi la partícula <strong>de</strong> al final, que és la mateixa partícula que es fa servir per a la<br />

majoria <strong>de</strong> modificadors nominals (vg. § 2.3.1). Recor<strong>de</strong>m que la frase relativa<br />

prece<strong>de</strong>ix l’antece<strong>de</strong>nt (Li i Thompson, 1981: 580, 582):

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!