EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya

Per fer que l’ordre sigui més suau o més educada, s’afegeix la partícula ba al
final del predicat, especialment quan hi ha una primera persona del plural, o bé s’hi
introdueix el verb qi&ng ‘convidar’ o algun altre de similar (Li i Thompson, 1981: 461,
454):
(115) a. Ge&i wo& ba! Wo& men zo&u ba!
donar jo PART. nosaltres anar PART.
‘Dóna-m’ho, si us plau!’ ‘Anem!’
b. Qǐng nǐ zuò! Nǐ qǐng zuò!
“convidar” tu seure tu “convidar” seure
‘Seu, si us plau!’ ‘Seu, si us plau!’
En realitat, la forma verbal qǐng que apareix en aquestes construccions ha perdut el
valor verbal i actua com una partícula d’imperatiu educat equivalent al nostre si us plau.
2.3.10. LES FRASES COMPOSTES
La manera d’unir les frases i les paraules és un dels trets que diferencia més
clarament la gramàtica xinesa de la catalana. En català la unió es fa gairebé sempre amb
la introducció d’alguna partícula (una conjunció, un pronom relatiu, una preposició) o
bé amb alguna marca especial en el verb (infinitiu, gerundi, subjuntiu, etc.). En xinès, en
canvi, la manera més habitual és la juxtaposició, és a dir, la col·locació d’una paraula o
una frase al costat d’una altra sense cap mena de partícula ni de marca especial. A (116)
en donem un exemple (Li i Thompson, 1981: 631):
(116) Wo& he&n xǐ hua#n [ chī be&i fa#ng cài ],
jo molt agradar menjar del.nord menjar
‘M’agrada molt menjar el menjar del Nord,
[chī Gua&ng do#ng cài ] jué de [ méi you& wèi dao ]
menjar Cantó menjar sentir no existir gust
‘quan menjo un menjar cantonès trobo que no té cap gust’
55