EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya

A la traducció catalana hem marcat els elements que fem servir per indicar la relació
entre frases: la forma d’infinitiu, la conjunció temporal quan i la conjunció completiva
que. Cap d’aquests elements no és present a la frase xinesa, que simplement juxtaposa
totes les predicacions sense cap enllaç. Aquestes construccions que contenen verbs
seguits sense partícules que els enllacin s’anomenen verbs en sèrie (serial verbs, en la
terminologia anglesa) i són molt i molt freqüents en la llengua xinesa. La relació
concreta que s’estableix en cada cas s’ha de deduir del significat concret dels verbs o bé
del context o el discurs. Tot i això, també existeixen algunes partícules que marquen la
subordinació. A continuació veurem com es formen alguns tipus de construccions
coordinades i subordinades.
2.3.10.1. La coordinació
Generalment, els elements que formen part d’una estructura coordinada
apareixen un al costat de l’altre sense cap element d’unió, però també hi ha partícules
equivalents a les nostres conjuncions que es fan servir quan cal deixar clara la relació. A
(117) tenim exemples de coordinació copulativa; a (117a) en xinès no hi apareix cap
nexe d’unió i a (117b) sí (Li i Thompson, 1981: 595, Po-Ching i Rimmington, 1997:
151 i Ramsey, 1987: 85):
(117) a. [Ta# tia#n tia#n chàng ge# ] [ xie& xìn ]
56
ell cada dia cantar cançó escriure carta
‘Cada dia canta cançons i escriu cartes’
[Ta# kàn kàn wo& ], [ wo& kàn kàn ta# ]
ell mirar jo jo mirar ell
‘Ell em mira a mi i jo el miro a ell’
b. Wo& yào [ bǐ ] ge#n [ zhǐ ]
jo voler llapis i paper
‘Vull llapis i paper’