EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya

Per indicar temps diferents, es fan servir una sèrie de partícules o mots que indiquen
temps o aspecte. Unes de les més freqüents són le i zài, en mandarí. La primera, le,
marca l’aspecte perfectiu, és a dir, aquell que té una acció quan està acabada, i es
col·loca després del verb (Li i Thompson, 1987: 94 i Po-Ching i Rimmington, 1997:
41):
(46) a. Wo& chī le sa#n wa&n fàn
jo menjar PERF. tres bol arròs
‘He menjat tres bols d’arròs’
b. Wo& xie& le sa#n fe#ng xìn
jo escriure PERF. tres CLASS. carta
‘He escrit tres cartes’
S’ha de tenir en compte que no és el mateix el temps que l’aspecte. Encara que els
exemples anteriors els hem traduït fent servir el passat, l’aspecte perfectiu es pot donar
en una acció passada o en una de futura. En els exemples de (47) i (48) els adverbis
temporals especifiquen el temps (Ramsey, 1987: 54 i Po-Ching i Rimmington, 1997:
42):
(47) Wo& bù zhīdào, ta# zuó tia#n qù, jīn tia#n qù, hái shi míng tia#n qù
jo no saber ell ahir venir avui venir o demà venir
‘No sé si va venir ahir, ve avui o vindrà demà’
(48) a. Wo& zuó tia#n xià le kè yǐ hòu qù kàn diàn yǐng
jo ahir acabar PERF. lliçó després anar veure pel·lícula
‘Ahir, quan vaig acabar la classe, vaig anar a veure una pel·lícula’
b. Wo& míng tia#n xià le kè yǐ hòu qù kàn diàn yǐng
jo demà acabar PERF. lliçó després anar veure pel·lícula
‘Demà, quan acabaré la classe, aniré a veure una pel·lícula’
27