EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya

. Wo& xìn Jīdu# jiào
jo creure Crist-religió
‘Sóc cristià’
c. Wo& xiàn zài qù bàn go#ng shì
jo ara anar despatx
‘Ara vaig / aniré al despatx’
Hem vist que les distincions que el català aconsegueix de fer amb els morfemes
verbals adjuntats a les arrels, el xinès les fa amb altres sistemes: l’aparició del subjecte
determina la persona, i algunes partícules i expressions temporals delimiten el temps i
l’aspecte. La forma verbal no canvia mai. 16 Els exemples de (52) i de (53) il·lustren
alguns dels errors que fan els parlants xinesos quan aprenen català que tenen el seu
origen en aquesta manca de flexió verbal:
(52) a. (jo) sap xinès
(jo) sempre pensa
(jo) no va plorar
sempre que (jo) m’ha caigut
b. sap (tu) per què?
c. [què fan tots els nens?] - va a classe
elles també treballa
d. una nena fe(r) tonteria
però jo no conèixe(r)
16
El comportament del verb xinès pot semblar molt estrany per a un parlant d’una llengua romànica com
el català, amb una morfologia verbal molt rica. Un fenomen molt similar, però, es dóna en una llengua
que ens és molt més propera que no pas el xinès: l’anglès com a màxim distingeix cinc formes diferents
per a cada verb: sing, sings, sang, sung, singing (forma no marcada, tercera persona singular del present,
passat, participi i gerundi). Les distincions de persona es fan amb els pronoms de subjecte i les de temps i
aspecte amb auxiliars que donen lloc a formes perifràstiques (I’m singing, he will sing, you sang, we
would sing, etc.).
29