EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya

44
b. Ta# bù ka#i xīn
ell no feliç
‘Ell no és feliç’
Aquesta construcció és el que podria explicar que alguns parlants xinesos construeixin
frases atributives en català sense cap verb, juxtaposant el subjecte i l’adjectiu que fa
d’atribut:
(87) els deures ∅ tots xupats
Existeix, però, un verb copulatiu, shì, que generalment relaciona un subjecte
referencial amb un sintagma nominal que fa d’atribut o predicat nominal (Li i
Thompson, 1981: 149 i Lyovin, 1997: 137):
(88) a. Ta# shì wo& de ha&o péng yo&u
ell ser jo PART. bon amic
‘Ell és un bon amic meu’
b. Wo& shì xué she#ng
jo ser estudiant
‘Jo sóc estudiant’
2.3.4. LES FRASES EXISTENCIALS / PRESENTATIVES
En una frase existencial s’afirma l’existència del referent d’un sintagma
nominal, normalment en algun lloc. Si diem A Girona hi ha molts cotxes, estem afirmat
l’existència de molts cotxes a Girona. La manera més habitual de construir una frase
existencial en xinès és amb el verb you& (‘existir’). Com que el sintagma nominal sempre
és informació nova (s’informa de l’existència d’això en un lloc), en xinès no pot
aparèixer al davant de la frase, que és la posició reservada a la informació vella.
L’estructura d’aquestes construccions és similar a la de les frases catalanes
corresponents: “complement de lloc + verb + sintagma nominal”. El complement de lloc
va al davant perquè és informació vella (Li i Thompson, 1981: 507 i Ramsey, 1987: 80):