EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya

(94) a. Wo& yo&u lia&ng be&n shu#
jo existir dos CLASS. llibre
‘Tinc dos llibres’ (= per a mi, existeixen dos llibres)
b. Zhī zhu# yo&u ba# ge tuǐ
aranya existir vuit CLASS. pota
‘Les aranyes tenen vuit potes’
Hem de tenir present, però, que algunes de les construccions en què nosaltres
fem servir el verb tenir, en xinès s’expressen sense el verb you&. Quan el complement del
nostre tenir és un nom que expressa un estat, un sentiment o una sensació, com gana,
febre, set, son, vergonya, calor, fred, ganes, etc., a la frase xinesa hi apareix el subjecte
seguit del nom, sense cap verb (Ha&i Fe#ng Hóng, comunicació personal):
(95) a. Zhè ge nán hái fa# sha#o / hài pà
aquest CLASS. nen febre por
‘Aquest nen té febre / por’
b. Zhè ge nán hái è / ke& / le&ng
aquest CLASS. nen gana set fred
‘Aquest nen té gana / set / fred’
2.3.6. LES FRASES COMPARATIVES I ELS MODIFICADORS DE GRAU
Els verbs estatius, que corresponen als nostres adjectius, es poden dividir en dos
grups, els graduables i els no graduables, com en català. Els adjectius com cansat o feliç
es poden graduar: un noi una mica cansat, una dona molt feliç, d’altres, en canvi, no
accepten graus: *un home molt casat, *un passaport molt xinès. Només els adjectius
graduables admeten adverbis de grau i estructures comparatives.
Els verbs estatius (adjectius) del xinès es poden intensificar afegint-hi els
adverbis de he&n, de duo# o duo# le al darrere (Po-Ching i Rimmington, 1997: 76):
47