EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya

2.2.4.2. La composició
La composició és la unió de dues o més arrels per formar un nou mot. És el
procés de formació de mots més productiu en xinès. A continuació presentarem alguns
dels tipus més importants de composició.
Un primer tipus de compostos és aquell en què es juxtaposen dos elements en
una relació de coordinació. Aquests elements poden ser dos verbs que són gairebé
sinònims (recordem que en xinès hi ha verbs estatius que equivalen als nostres
adjectius). El resultat de la composició és un altre verb, el que en la tradició gramatical
xinesa s’anomenen ‘compostos verbals paral·lels’ (Li i Thompson, 1987: 91):
(56) fàng qì deixar-abandonar ‘deixar córrer’
ba#ng zhù ajudar-ajudar ‘ajudar’
pí fá cansat-cansat ‘cansat’
També és possible que els compostos estiguin formats per dos verbs estatius
(adjectius) antònims i la unió dóna com a resultat un nom (Li i Thompson, 1981: 81):
(57) ha&o huài bo-dolent ‘qualitat’
dà xia&o gran-petit ‘mida’
le&ng rè fred-calent ‘temperatura’
kuài màn ràpid-lent ‘velocitat’
I, finalment, de vegades es juxtaposen dos noms per indicar el conjunt format pels dos
referents; es tracta dels anomenats “compostos paral·lels” (Li i Thompson, 1981: 50):
(58) fù mu& pare-mare ‘pares (pare+mare)’
zǐ nǚ fill-filla ‘fills’
shuǐ tu& aigua-terra ‘clima’
guó jia# país-casa ‘nació’
33