EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya
EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya
EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
54<br />
b. Ta# zha&o shéi ?<br />
ell buscar qui<br />
‘Qui busca (ell)?’<br />
Com es pot veure, a diferència <strong>de</strong>l que passa en català, en xinès el pronom interrogatiu<br />
no ha d’anar sempre al davant <strong>de</strong> la frase; ocupa la mateixa posició que ocuparia si fos<br />
un sintagma no interrogatiu, segons la seva funció sintàctica. La formació d’una<br />
interrogativa tampoc no provoca canvis en la posició <strong>de</strong>l subjecte, que continua situat al<br />
davant <strong>de</strong>l verb (cf. què fa la mare? vs. *què la mare fa?). 24<br />
2.3.9. LES FRASES IMPERATIVES<br />
Les frases imperatives <strong>de</strong>l xinès es po<strong>de</strong>n construir només amb un predicat<br />
(d’acció o estatiu), però també hi pot aparèixer el pronom <strong>de</strong> segona persona (Ramsey,<br />
1987: 85):<br />
(113) Lái! venir ‘Vine!’<br />
Nǐ lái! tu venir ‘Vine!’<br />
Gua#i! bo ‘Sigues bo! / Porta’t bé!’<br />
Les ordres negatives s’expressen amb la forma bú yào / biè (Li i Thompson, 1981: 455 i<br />
Ramsey, 1987: 85):<br />
(114) a. Bié dòng<br />
no moure<br />
‘No et moguis’<br />
b. Nǐ bú yào / bié qù<br />
tu no anar<br />
‘No hi vagis’<br />
24 Tot i aquestes diferències amb el català, encara que tenim poques da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> frases interrogatives, les que<br />
tenim no presenten problemes relacionats amb l’ordre:<br />
(i) veiem què faig jo<br />
(ii) vols saber quant ha caigut jo?