EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya
EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya
EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
(104) a. Méi (yo&u) rén zài wài mian<br />
no (existir) persona a fora<br />
‘A fora no hi ha ningú’<br />
b. Wo& méi (yo&u) qián<br />
jo no (existir) diners<br />
‘No tinc diners<br />
c. Wo& méi qù (*le)<br />
jo no anar<br />
‘No hi he anat’<br />
A les frases imperatives, la negació és bié (Li i Thompson, 1981: 415):<br />
(105) Bié gua#n mén !<br />
no tancar porta<br />
‘No tanquis la porta!’<br />
2.3.8. LES FRASES INTERROGATIVES<br />
Dintre <strong>de</strong>l conjunt <strong>de</strong> les frases interrogatives po<strong>de</strong>m distingir dos grups, les<br />
interrogatives totals (que esperen una resposta sí o no) i les parcials (que contenen un<br />
pronom interrogatiu).<br />
2.3.8.1. Les interrogatives totals<br />
En xinès hi ha diverses maneres <strong>de</strong> formar interrogatives totals. Una és<br />
l’entonació. Com en català, po<strong>de</strong>m convertir en interrogativa una frase <strong>de</strong>clarativa<br />
donant-li una entonació final ascen<strong>de</strong>nt (La Maria ha llegit el llibre / La Maria ha llegit<br />
el llibre?). Un altre sistema <strong>de</strong> formar interrogatives totals en xinès és afegint al final <strong>de</strong><br />
la frase una partícula interrogativa sense canviar l’ordre <strong>de</strong>ls elements (Li i Thompson,<br />
1981: 547):<br />
51
Change language