EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya

(89) a. Chéng li yo&u go#ng yuán
ciutat a existir parc
‘A la ciutat hi ha parcs’
b. Zhèr yo&u qián
aquí existir diners
‘Aquí hi ha diners’
En aquestes construccions, el sintagma nominal sempre s’interpreta com a
indefinit. 22 Si, per exemple, volguéssim que diners a (89b) fos definit, la construcció
hauria de ser de tipus locatiu: estaríem especificant el lloc on es troben els diners,
aquells de què ja hem parlat abans (informació vella). Aquestes construccions es fan
amb el coverb zài i l’ordre dels elements de la frase és l’invers (Ramsey, 1987: 80):
(90) Qián zài zhèr
diners ser aquí
‘Els diners són aquí’
També és possible un ordre diferent de (89), amb el locatiu al final de la frase
introduït per la partícula locativa zài; en aquest cas, el locatiu no és informació vella
(adaptat de Li i Thompson, 1981: 511):
(91) Yo&u go#ng yua#n zài chéng li
existir parc PART.LOC. ciutat a
‘Hi ha parcs a la ciutat’
La mateixa forma shì que correspon al verb copulatiu també es pot fer servir per
a les frases existencials. L’ordre és el mateix que el que tenim amb you&: (Li i
Thompson, 1981: 154s):
22
Notem que en castellà passa el mateix. Si bé en català el sintagma nominal que acompanya el verb
haver-hi pot ser definit o indefinit (aquí hi ha la cuina / una cuina), en castellà només pot ser indefinit
(aquí hay una cocina / *la cocina). Si el sintagma nominal és definit, la frase s’ha de construir amb el
verb estar (la cocina está aquí).
45