EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya

Notem que aquest procés és semblant al que realitzen els nens quan aprenen català com
a primera llengua (obrit per obert, etc.).
2.2.4. LA FORMACIÓ DE MOTS
Si bé els processos de flexió en xinès són pràcticament inexistents, els de
formació de mots són més habituals. La derivació no és gaire productiva, però la
composició ho és molt. A continuació donarem alguns exemples d’aquests tipus de
processos morfològics que formen mots nous combinant arrels o arrels i afixos.
2.2.4.1. La derivació
Si ho comparem amb les llengües romàniques, el xinès té molt pocs processos de
derivació. A (54) presentem alguns dels prefixos més productius (Li i Thompson, 1981:
37-38):
(54) a. dì yī ‘primer’ yī ‘un’
dì liù ‘sisè’ liù ‘sis’
dì sa#n ‘tercer’ sa#n ‘tres’
b. ke& xìn ‘creïble’ xìn ‘creure’
ke& chī ‘menjable’ chī ‘menjar’
ke& néng ‘possible’ néng ‘poder’
c. ha&o kàn ‘bonic’ kàn ‘mirar’
ha&o chī ‘deliciós’ chī ‘menjar’
ha&o shuo# ‘de bon dir’ shuo# ‘dir’
d. nán kàn ‘lleig’ kàn ‘mirar’
nán chī ‘immenjable’ chī ‘menjar’
nán shòu ‘de mal dir’ shòu ‘dir’
memorització i al fet que és una comunitat molt tancada i, sobretot els adults, tenen poca relació amb la
comunitat que els acull i, per tant, pocs inputs lingüístics. Vg. també Beltrán i García (2001).
31