EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya

(61b) indica l’origen del segon, a (61c) el primer fa referència a una part del cos
afectada per la malaltia que denota el segon element, a (61d) la primera part designa
l’objecte a què està destinat el segon i a (61e) indica el lloc on es col·loca el segon.
Observem que en tots aquests casos la primera part del compost modifica la segona part,
que és l’element que aporta la referència al compost (unes tovalles són una roba per a la
taula). Tot i que en català aquesta mena de compostos no són gaire freqüents, el tipus
d’estructura no ens és estranya (cf. autopista ‘pista per a autos’).
Finalment, l’últim tipus de compostos de què parlarem són els compostos
verbals resultatius. En aquests compostos es combinen dues arrels verbals i la segona
denota un resultat de l’acció o el procés expressat a la primera part (Li i Thompson,
1987: 90-91):
(62) a. Wo& ba& píng zi da& pò le
jo PART. 19 ampolla colpejar-trencar PERF.
‘Vaig trencar l’ampolla’
b. Ta# ba& wo& mà ku# le
ell PART. jo renyar-plorar PERF.
‘Em va renyar tant que vaig plorar’
c. Ta# pa&o húi lai le
ell córrer tornar venir PERF.
‘Va tornar corrent’
L’exemple de (62c) és un cas especial de compost verbal resultatiu que implica
una direcció. El primer verb indica moviment (córrer a (62c)) i el segon, que pot ser
compost, indica la direcció cap a on va la persona o cosa com a resultat del moviment
(en aquest cas la direcció és cap enrere).
19 La partícula ba& apareix quan el complement directe va al davant del verb. Ara no entrem en més detalls
sobre aquesta qüestió (Li i Thompson, 1981: 463s.).
35