EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya

persona. Hi ha noms que tradicionalment són masculins i d’altres que són femenins,
però no hi ha cap problema per fer-los servir per al sexe contrari al tradicional. Alguns
pares fan que tots els germans tinguin una part del nom igual i, de vegades, posen noms
als fills de manera que, dits l’un darrere l’altre, formin un vers o una frase amb sentit. A
continuació donem alguns noms xinesos, els de (132a) normalment són masculins i els
de (132b), femenins:
(132) a. Sa#n ‘muntanya’ Shí ‘pedra’
Tie& ‘ferro’ Lóng ‘drac’
Shù ‘arbre’ Qiáng ‘fort’
b. Hua# ‘flor’ Yuè ‘lluna’
Yu& ‘pluja’ Yù ‘jade’
Xia#ng ‘fragant’ Tián ‘dolç(a)’
Una altra cosa important relacionada amb els noms de persones que s’ha de tenir
en compte és que no poden cridar pel nom els pares, els sogres, els oncles, els avis, els
germans grans ni, en general, cap persona de més edat.
2.4.4. ELS NUMERALS
La formació dels numerals en xinès es fa sobre una base decimal, és a dir, de l’u al
deu són una forma simple i a partir de l’onze es formen per composició. De l’onze al dinou
es construeixen juxtaposant shí ‘deu’ i la forma de la unitat corresponent: shí yī ‘deu u,
onze’, shí èr ‘deu dos, dotze’, etc. Els numerals corresponents a les altres desenes es
formen amb el número de la desena seguit de shí ‘deu’: èr shí ‘dos deu, vint’, sa#n shí ‘tres
deu, trenta’, etc. Per fer les centenes es col·loca ba&i ‘centena’ després de la forma simple
que indica la centena: yī ba&i ‘u cent, cent’, èr ba&i ‘dos cent, dos-cents’, etc.:
67