EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya

. wo& ‘jo’ wo& men ‘nosaltres’
shù ‘número’ shù xué ‘matemàtiques’
fa& ‘llei’ fa& huà ‘legalitzar’
c. zhi zhu# ‘aranya’
xī ba#n yá ‘Espanya’
A (23), finalment, presentem algunes paraules compostes (Li i Thompson, 1981: 47,
50):
(23) rè xīn calent – cor ‘entusiasta’
fe#i jī volar – màquina ‘avió’
hua# mù flor – arbre ‘vegetació’
El fet que el xinès sigui una llengua aïllant, amb una morfologia molt pobra si la
comparem amb la del català o amb la de la majoria de llengües indoeuropees, fa que
moltes de les nocions que nosaltres expressem fent servir processos morfològics, com
ara el nombre dels noms o el temps i la persona dels verbs, s’hagin de manifestar per
altres sistemes. Aquesta falta de morfologia també fa que les parts de l’oració en xinès
s’hagin distingit atenent més a la seva funció que no pas a la seva forma. Si, per
exemple, nosaltres podem distingir un verb d’un adjectiu pel fet que els verbs tenen
morfemes de persona i de temps i els adjectius no, aquesta mena d’estratègies no es
podran fer servir en xinès, perquè les paraules no varien per expressar aquestes
categories gramaticals. A continuació parlarem breument de les diferents parts de
l’oració que es reconeixen en la gramàtica xinesa.
2.2.2. LES PARTS DE L’ORACIÓ
Com hem dit, el fet que les paraules del xinès siguin invariables fa que la seva
categoria s’hagi de deduir més per la seva funció i distribució a la frase que no pas per
la seva morfologia. Així, una mateixa forma pot correspondre a categories diferents
segons el context en què apareix (Lyovin, 1997: 134):
15