01.05.2013 Views

EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya

EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya

EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

(77) Hái méi lái<br />

encara no venir<br />

‘Encara no ha vingut’<br />

(77) pot ser una resposta a una pregunta com On és la Maria?. Com que els dos<br />

interlocutors ja saben <strong>de</strong> qui es parla, a la resposta es pot elidir el subjecte.<br />

Pel que fa a l’ordre <strong>de</strong>ls elements que formen un sintagma, cal tenir present les<br />

següents coses, que contrasten amb l’ordre habitual <strong>de</strong>l català: a) el xinès té<br />

preposicions i postposicions, i b) els modificadors prece<strong>de</strong>ixen l’element modificat. Tot<br />

i això, no sembla que aquest tret diferencial causi errors freqüents en la parla catalana<br />

<strong>de</strong>ls xinesos, si més no en els estadis no inicials <strong>de</strong> l’aprenentatge.<br />

En xinès existeixen preposicions i postposicions, és a dir, el sintagma que<br />

complementa una adposició 20 <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s la segueix (com a (78a)) i altres vega<strong>de</strong>s la<br />

prece<strong>de</strong>ix (com a (78b)). Els complements preposicionals prece<strong>de</strong>ixen el verb (Li i<br />

Thompson, 1981: 24 i 397):<br />

(78) a. Ta# [cóng [Zho#ng guó]] lái le<br />

40<br />

ell <strong>de</strong> Xina venir PERF.<br />

‘Ha vingut <strong>de</strong> Xina’<br />

b. Ta# [zài [ kè tīng li ] ] tiào wu&<br />

ell a sala dins ballar<br />

‘Balla a la sala’<br />

El que aquí hem consi<strong>de</strong>rat preposicions, la gramàtica xinesa ho tracta com a coverbs<br />

(vg. morfologia), i les postposicions com a partícules locatives.<br />

20<br />

El mot adposició es fa servir per <strong>de</strong>signar tant les preposicions (a la muntanya) com les postposicions<br />

(l’equivalent <strong>de</strong> “la muntanya a”). Moltes llengües <strong>de</strong>l món, especialment aquelles en què l’objecte<br />

prece<strong>de</strong>ix el verb, tenen postposicions i no preposicions (el basc i el mandinga, per exemple).

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!