EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya

(77) Hái méi lái
encara no venir
‘Encara no ha vingut’
(77) pot ser una resposta a una pregunta com On és la Maria?. Com que els dos
interlocutors ja saben de qui es parla, a la resposta es pot elidir el subjecte.
Pel que fa a l’ordre dels elements que formen un sintagma, cal tenir present les
següents coses, que contrasten amb l’ordre habitual del català: a) el xinès té
preposicions i postposicions, i b) els modificadors precedeixen l’element modificat. Tot
i això, no sembla que aquest tret diferencial causi errors freqüents en la parla catalana
dels xinesos, si més no en els estadis no inicials de l’aprenentatge.
En xinès existeixen preposicions i postposicions, és a dir, el sintagma que
complementa una adposició 20 de vegades la segueix (com a (78a)) i altres vegades la
precedeix (com a (78b)). Els complements preposicionals precedeixen el verb (Li i
Thompson, 1981: 24 i 397):
(78) a. Ta# [cóng [Zho#ng guó]] lái le
40
ell de Xina venir PERF.
‘Ha vingut de Xina’
b. Ta# [zài [ kè tīng li ] ] tiào wu&
ell a sala dins ballar
‘Balla a la sala’
El que aquí hem considerat preposicions, la gramàtica xinesa ho tracta com a coverbs
(vg. morfologia), i les postposicions com a partícules locatives.
20
El mot adposició es fa servir per designar tant les preposicions (a la muntanya) com les postposicions
(l’equivalent de “la muntanya a”). Moltes llengües del món, especialment aquelles en què l’objecte
precedeix el verb, tenen postposicions i no preposicions (el basc i el mandinga, per exemple).