EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya

En xinès hi ha moltes estructures verbals que estan formades per un verb i un altre
element que es pot interpretar com un verb o com un nom. Aquestes estructures en
català es poden traduir per una sola peça lèxica verbal. Així, la forma corresponent a
(141a) seria la de (142), que és la que li serveix de base:
(142) go#ng zuò go#ng = treball / treballar
treball fer
‘treballar’
f) XINA – XINÈS
Hem detectat errors i vacil·lacions freqüents en l’ús d’alguns adjectius derivats
de noms que designen països:
(143) jo sé xina ‘jo sé xinès’
del número també xina ‘el número també és xinès’
[Jennifer] és de francès ‘és francesa / de França’
no són tazos d’aquests, de català, d’aquí ‘... catalans, de Catalunya...’
Aquests errors es poden relacionar amb la manera d’expressar els noms i adjectius
relacionats amb noms de països en xinès. Mentre que el català fa servir un procés de
derivació (Xina → xin+ès, França → franc+ès), en xinès el nom del país sense cap
modificació pot actuar com a adjectiu:
(144) zho#ng guó ‘Xina’
zho#ng guó huà Xina + llengua ‘llengua xinesa (xinès)’
zho#ng guó rén Xina + persona ‘persona xinesa (xinès)’
zho#ng guó liào lǐ Xina + menjar ‘menjar xinès’
Els exemples de (143) reflecteixen aquest ús del nom del propi país com a adjectiu o
nom de la llengua (xina). En el cas d’altres països, s’usa la construcció de+adjectiu en
forma masculina (o potser el nom de la llengua) en lloc de l’adjectiu concordat amb el
nom sense preposició o bé en lloc del nom del país precedit de la preposició.
71