2011-2015

C A
2015
P Ú B L I C
13.27 h Agafo el telèfon. A l’altre lloc hi ha una noia, la Mercè, que pregunta
per algú amb el meu nom.
13.30 h Després de parlar una estona suposo que sóc jo. Hem quedat
l’endemà al matí en un bar prop de la deixalleria per parlar.
14.00 h Obro una bossa de macarrons, els escalfo i dino.
15.00 h Descanso un poc, em sento pesant, com si el terra m’engolís d’un
cop, a veure si em refaig.
19.00 h Decideixo obrir l’ordinador i buscar informació sobre mi, al principi
m’ha resultat difícil obrir-lo, ja que no recordava com es feia.
19.10 h Sense informació, el meu nom no surt en cap lloc.
19.40 h Per fi, després d’una quanta estona trobo una pàgina mèdica en
la qual surt el meu nom. Sembla que era un dels molts afectats
per «Tentasidiosis» i em vaig presentar voluntari per comprovar
si el nou tractament feia efecte.
20.10 h Les llàgrimes em cauen després de poder observar que, tot i els
greus efectes de la malaltia, a conseqüència de la qual milers de
persones havien mort, jo seguia viu i lluitant per sobreviure.
22.00 h Ja és tard, me’n vaig a dormir.
22.30 h Zzhhhh....
140
Dissabte, 23 de maig de 2015
8.00 h El despertador sona, no l’he programat jo però ja va bé que soni
d’hora.
8.10 h Em vesteixo i preparo l’esmorzar, en menys d’una hora tinc la
reunió amb aquella noia desconeguda, la Mercè.
8.20 h Surto de casa i després de 20 minuts arribo al bar.
8.42 h En arribar ens fem dos petons, no la coneixia de res, però vaig
sentir una química especial entre ella i jo, com si els dos cossos es
fusionessin en cada petó i en cada rialla que ens intercanviàvem.
8.43 h Per començar, la Mercè m’explica que ella era la nòvia del Lúdic
i que se l’estimava molt, però s’estava morint d’una malaltia i
sense consultar-li-ho va decidir realitzar aquest tractament, ella
se’n va assabentar un temps més tard.
8.50 h Després de parlar una estona m’adono que el tractament no havia
sortit del tot bé, la malaltia s’havia dissipat però com a efecte
havia perdut la memòria.