2011-2015

Olor de tancat
Virgilio Gonzalo Edesa
guanyador de la categoria Adult
C A
2015
Scott A. Sperry va fregar de valent la dutxa per arrencar la brutícia
que hi havia entre les rajoles. La va posar en un pot amb aigua per cuinar-la.
El seu apartament a Nova York era una porqueria, però, malgrat
tots els darrers esdeveniments, encara tenia serveis mínims. Quina gran
nació era Amèrica del Nord! Estaven vivint la fi del món i cap tallada de
gas, aigua ni electricitat. Orgullós de l’esplendor de les xarxes de distribució
de la seva pàtria, va afegir sal i pebre al brou. Amb sort, el resultat no
seria pitjor que la sopa de molsa de la finestra de l’altre dia.
Arrencava encenalls d’una pota de tauleta a sobre d’un drap tot mirant
la tele que mostrava un món apocalíptic: la pandèmia no tenia fi, les
víctimes es comptaven per desenes de milers als Estats Units, tot i que
només havien passat dos mesos des de l’alerta de fer quarantena a casa.
Els queviures va exhaurir-los en tres setmanes. Per sobreviure, primer va
menjar ranxos amb sobralles. Més tard, desesperat, va superar el fàstic i
va començar a fer-se brous amb restes d’escombraries que no semblaven
massa podrides. Sense restes de menjar, va cruspir-se les plantes agraït
que no fossin cactus. També va descobrir que el caldo atipava més quan
afegia encenalls que arrencava dels mobles.
Sense res orgànic per engolir, va fer un pla de caça menor. Va defecar
a la finestra i la ferum va convidar moltes mosques. Lligant la portada
d’una llibreta a una escumadora de cuina, va picar mosques fins a
aconseguir-ne 100 al dia. Tanmateix, aquell munt d’artròpodes tan sols
pesava dos grams i li proporcionava 10 calories. Suficient per treure el
ventre de pena, no per sobreviure. Afortunadament, Scott patia obesitat
mòrbida quan va esclatar la malaltia que exterminava la humanitat i
vivia de rèdits. Havia perdut molt de pes, ell no sabia quant, perquè feia
temps que la balança estava desterrada pels traumes que li causava
enfrontar-se al seu ús.
53