2011-2015

C A
2015
P Ú B L I C
144
Finalment el pare m’ho explicà. Allí, sota el xiprer hi havia enterrada
la meva germana gran. Havia nascut abans d’hora, a casa, com quasi
tothom aleshores. La llevadora, la senyora Maria, no havia pogut fer res
per salvar-la. Encara tenia els ditets enganxadets. No havien tingut
temps de batejar-la. No tenia ni nom! Massa tard. Aleshores, un problema
afegit. No la podien sepultar amb la resta de la família. Havia de
restar en un apartat del cementiri per als no cristians, amb els suïcides.
Una injustícia més per aquella parella que havien esperat el primer infant
amb il·lusió.
A casa teníem una diminuta botiga de queviures. El pare agafà una
caixa de figues seques, la buidà i introduí el diminut cos de la nena sense
nom. Amb el cor trencat, cercà la moto –una Aleu per ser més precisos–
imperceptible en aquella hora baixa del mes de juny, quan la canícula
havia cedit obertura a les ombres de la vesprada que s’iniciava. Saltà el
mur i enterrà la seva filla sota l’arbre més proper a l’habitacle familiar del
cementiri. Així havia resolt la injustícia de l’església dels anys cinquanta.
Com Antígona, havia hagut de decidir entre les lleis del cor i les dels homes.
S’ha d’estimar molt per a fer un acte de tal proesa!
L’origen? El metge del poble, acompanyat del practicant, havia vacunat
feia uns dies els treballadors de la fàbrica de Can Peles. Com a conseqüència,
havien mort dos nadons de dues dones embarassades. Una, la
meva germana. No passà res. Cap investigació. Ningú buscava culpables.
Ara, després de llegir la notícia, sospito. Potser era la talidomida?
No fou així, però el cert és que a les dotze del migdia li administraven
la vacuna de la grip, i a les tres naixia la nena, que no era del tot formada,
però respirava i plorava. Mentre la mare s’anava esgrogueint –el
fetge, potser?–, l’infant perdia les constants vitals. Era la seva primera filla.
Havia d’investigar què havia passat i el primer que vaig fer va ser
preguntar-li a la mare. Sembla mentida, però havia oblidat molts detalls.
La nena havia nascut al setè mes...
Si suposem que hi havia una epidèmia, trobarem el motiu pel qual
les autoritats havien decidit vacunar tots els treballadors de Can Peles,
la fàbrica més important de Torralta, la meva vila. Coneixem que la influença
és una malaltia contagiosa, de transmissió respiratòria, produïda
per diferents virus que tenen gran facilitat per modificar la seva estructura.
És per això que era comprensible la vacunació massiva. A més, la grip