15.03.2021 Views

2011-2015

Relatos premiados 2011-2015

Relatos premiados 2011-2015

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Rita Mungo Clark

Xavier Fernández Busquets

guanyador de la modalitat Relat curt, categoria Adult

C A

2013

Quan en Mungo Clark obrí els ulls va recordar la seva darrera i breu

conversa: «Professor Clark, de resultes de l’accident la medul·la espinal

li ha quedat seccionada a l’alçada de les vèrtebres cervicals. El seu cos

de coll cap avall està destrossat i li hem hagut d’amputar cames i braços.

Vol que procedim amb el protocol èpsilon?». «Han trobat un cos sa?», va

preguntar. «Sí», li van dir, amb un deix però d’indecisió que el va fer

dubtar durant uns breus instants abans de respondre: «Procedeixi,

doncs».

El seu interlocutor havia estat el doctor Ernest Wilde, amb qui des de

feia anys treballava en la investigació del sant greal de la neurologia: els

trasplantaments de cervell. O trasplantaments de cos? Aquesta era l’eterna

qüestió a resoldre. Les investigacions en biologia cel·lular del grup

d’en Clark l’havien dut a descobrir la manera de fer que les connexions

neuronals interrompudes es restablissin i recuperessin funcionalitat total.

Els calia trobar aleshores un cirurgià excepcional que fos capaç d’empalmar

correctament feixos nerviosos seccionats, i en Wilde era el millor.

Havien fet innombrables experiments amb animals que van demostrar la

fiabilitat del procediment, amb el qual aconseguien que gats, gossos i

micos als quals se’ls havia trasplantat el cervell tornessin a fer vida normal

al cap de poques setmanes. El que no s’havia pogut esbrinar era si, tal

com se suposava, l’animal adquiria en la seva totalitat la manera de fer

dictada pel nou òrgan, o si a més hi havia alguna part del comportament

que residís en regions de la resta del cos. Tot i que amb els animals era

difícil estudiar aquest aspecte, les proves fetes amb simis suggerien que,

sorprenentment, els hàbits adquirits pel cos semblaven deixar una empremta

que coexistia amb els records de la memòria.

Quan a un ximpanzé malalt d’Alzheimer se li va substituir el cervell pel

d’un congènere sa, l’animal mostrava clarament posseir els coneixements

71

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!