2011-2015

C A
2012
Era tard i no volia fer esperar en Ramon. No tenia temps per preparar
un flascó amb el nou pH. N’agafà un dels antics, segura que en Ramon,
home de poca lletra i amb la parada de la Boqueria sota les noves tecnologies,
mai no tenia contacte amb la mínima expressió de la tinta.
Quan en Ramon obrí la porta del seu piset i féu la primera ensumada
del perfum seductor, se li abraonà a sobre menjant-se-la a petons.
–Fuig d’aquí! Primer sopem –va dir ella.
–Sí, conillet meu. Avui t’he fet una delícia.
L’agafà de la mà i la dugué a la cuina, amarada de les aromes d’un
exquisit guisat acabat de fer.
–Tanca els ulls i obre la boca –digué en Ramon amb veu melosa tot
acostant-li un bocinet de menja farcida.
Ella obeí.
–Deliciós! Què és això?
–T’agrada, conillet meu?
–Sí, què és?
–Calamarsets amb la tinta!
78