2011-2015

El nen que volia ser nombre pi
Paula López Martí
guanyadora de la categoria Juvenil
C A
2014
Estic lluny dels teus braços, estic lluny dels teus petons, estic lluny de les
teves tendres paraules. Estem lluny de tots aquells moments que vam compartir.
Sí, estem lluny, però jo hi penso cada instant. I quan hi penso és
com si encara poguessin passar, com si mai haguessin acabat, com si
fossin eterns...
Te’n recordes, mare, d’aquelles nits, quan no podia dormir i em deies
que comptés ovelles? Odiava les ovelles però m’encantava comptar. I amb
tota la meva innocència, comptava i comptava fins que no sabia com
continuar. Llavors, et cridava des del llit, enfadat, i et preguntava quin
número era el següent. Immediatament, veia com s’il·luminava el passadís
i apareixies, al llindar de la porta, amb aquell pijama de gatets que tant
m’agradava. Et mirava seriós i tu avançaves cap al meu llit, mig adormida,
mig rient. Em tapaves i em feies un petó d’aquells tan dolços, mentre
m’acariciaves el cabell. I em deies, com aquell que recita els últims versos
d’un poema, com aquell que declara el seu amor per primer cop, com
aquell que confessa el secret millor guardat, que era massa petit, que el
meu cap no estava preparat per conèixer números tan grans. I marxaves,
sense fer soroll, per no despertar el pare ni el Manel, i la casa tornava a
la seva penombra habitual. T’he de confessar que, més d’una nit, el Manel
em responia quin número era el següent. Però m’imagino que ja ho deus
saber.
I te’n recordes de les tardes que passàvem junts, quan m’ensenyaves a
sumar i restar? Eren les nostres tardes. Nostres i de ningú més. Només tu,
jo, els números. I dia rere dia, m’anaves guiant per l’increïble món de les
matemàtiques. Jo en volia saber més i tu m’exigies paciència. Malgrat
això, aviat em vas ensenyar a multiplicar i dividir. Va ser un dels millors
regals que em vas fer. Sé que per a molta gent això sonarà estrany, però
tu ja m’entens. Estimes els números tant com jo.
57