2011-2015

C A
2011
–Però què dius? No estaves aquí per ajudar-me? No diguis bajanades!
–Oh, sembla que d’aquí res bullirà la sopa. Me n’haig d’anar. Ara que
hi penso, tu encara no t’has presentat. Jo explicant-te la meva vida i tu ni
tan sols m’has pogut dir el teu nom.
–Què dius? On vas? Em dic Stanley Miller, queda’t, no te’n vagis.
–Adéu Stanley, vigila la sopa!
Es va començar a sentir un soroll estrident. L’Stanley va aixecar el cap
de l’escriptori, s’havia adormit una altra vegada. Va anar corrents a la
cuina, la sopa estava vessant. Aquella nit va estar pensant en les paraules
de la Gly, de fet, va anar a dormir amb la idea de poder tornar a parlar
amb ella. Però en lloc d’ella, va aparèixer una cosa millor, una nova idea!
Tal i com li havia dit la Gly, per què no tornar als orígens de la Terra i
comprovar si era possible que es creés la vida? Amb l’ajuda del seu professor
Urey, van conjecturar quins devien ser els gasos existents en la
Terra primigènia i van omplir utensilis de laboratori amb aquests –hidrogen,
vapor d’aigua, amoníac i metà– després van exposar aquest diorama
a electricitat periòdica que simulaven els llamps que hi havia a la
Terra. Tal com havia dit la Gly, només feia falta rebre l’impuls adequat, en
aquest cas, elèctric. Mitjançant la tècnica de la cromatografia en paper,
Stanley va separar els compostos químics que es van generar espontàniament
i entre ells va poder reconèixer l’Alanina i la Glicina, dos aminoàcids
que es troben en totes les proteïnes i totes les cèl·lules dels éssers
vius. A partir d’aquest experiment, sorgí la idea de la «sopa primigènia»,
amb la qual es va demostrar que la generació espontània dels components
químics de la vida era el resultat natural de la interacció química.
90