2011-2015

C A
2015
50
Però no em sento ofesa perquè em considerin tan poc rellevant per a
aquesta societat que m’envien a mirar les parets d’una presa amb el risc
que em pugui caure a sobre en qualsevol moment. Em sento ofesa perquè
ho intenten camuflar dient-me que em necessiten i que faré una gran
contribució al progrés de tots. I un rave.
Ja fa dues hores que estem plantats davant dels murs grisos de la presa
i no ha passat res. Sí, sóc molt impacient. I no, no és que vulgui que em
caiguin les parets al damunt. Però això és molt avorrit. L’únic que em distreu,
i que em fa estar en tensió constant, són els estranys sons, brunzits i
remors inintel·ligibles de l’altra banda. De què deuen ser?
El cap del grup ens diu que muntarem un campament, a una distància
segura de la presa, perquè ens han ordenat quedar-nos aquí, a l’espera
de noves instruccions. En altres paraules, surt més barat que us hi quedeu,
i sou de més utilitat al mig del desert que en les vostres vides quotidianes
en què viviu de l’Estat.
Passem tota la nit sense moviment, però a la que el primer raig de sol
trenca la foscor, un esclat de pólvora acompanyat de crits ens arrenca
dels nostres sons. La presa està sent derrocada pels infectats. Grans trossos
de roca cauen, provocant estrèpits ensordidors.
Els rumors eren certs.
Per a la sorpresa de tots, no passen al nostre costat. Esperen.
Esperen que nosaltres fem el primer pas. Què volen aconseguir? Mentrestant,
em fixo en com són les seves terres. L’última vegada que vaig
veure-les, eren camps de flors silvestres preciosos, sobretot durant la posta
de Sol, quan aquesta les tornava daurades.
Ja no quedava res de tot això.
Sí, seguia sent un camp, però ara... El que emergia del terra no eren
flors, sinó tombes. Creus blanques que cobrien tota la superfície fins a
l’horitzó i més enllà.
Tanta gent havia mort per culpa de l’Epidèmia? És descoratjador.
Ara entenc què volen els infectats: que obrim els ulls. Que veiem el
que estan patint, però el que estan patint de veritat. No el que ens figurem
a partir d’assaigs de laboratori i històries de boca-orella que escoltem
des de distàncies segures. El dolor físic que els comporta i el psicològic
que els aporta la pèrdua de l’esperança i del futur que se’ls hi va
arrabassar.