2011-2015

C A
2011
88
que ara que podíem entendre’ns voldries fer-me alguna pregunta, resoldre
dubtes... Fa tants dies que rondo pel teu cap sense direcció que he
pensat que necessitaries ajuda, però si vols torno al teu cap a voltar fins
que paris boig.
Era massa informació, massa conceptes abstractes sense sentit. Tot i
així, es va tranquil·litzar, i s’atreví a parlar-li altra vegada.
–Qui ets?
–Em sembla bé, comencem per les presentacions. Em dic Glicina, tot i
que els meus amics em diuen Gly. Sóc un aminoàcid, com ja saps, un
compost orgànic de baix pes molecular. Sóc la petita de 20 germans, els
anomenats aminoàcids primaris.
–Un aminoàcid? –l’Stan va seure a la cadira amb la mirada perduda.
S’havia tornat boig? Ell, un home tan racional sabia que no tenia ni cap
ni peus el que estava passant, però no podia negar el que estava sentint.
La Gly va seguir parlant.
–No, talòs! No sóc un aminoàcid real, com t’he dit sóc una idea teva.
La teva idealització de com és un aminoàcid! Però si he sortit del teu cap
ha estat perquè puguis aclarir els teus pensaments. Fa mesos que no s’hi
està gens bé allà dintre. No saps el xivarri que hi ha, i a més a més, cada
dia el Dr. Urey introdueix nous conceptes. El teu cap acabarà semblant
una gossera.
–I com em pots ajudar tu? –preguntà l’Stan amb els ulls cap amunt,
assumint que la veu procedia del seu cap.
–Sé de primera mà, que el teu interrogant més gran és l’origen de la
vida.
–Bé, jo. –digué l’Stan avergonyit, ja que mai havia volgut semblar un
científic ambiciós.
–Tu res! He estat al teu cap! Ara bé, el primer que has de fer per concentrar-te
és eliminar els conceptes innecessaris. Suposo que pels humans
és inevitable omplir el cap amb lletres de cançons o eslògans publicitaris,
però em refereixo a desfer-te de conceptes científics innecessaris, com per
exemple la generació espontània. Sé de bona tinta que de tant en tant et
ronda pel cap i… per favor! Sé que és fàcil aferrar-se a aquesta idea
quan no trobes altres explicacions però fa anys que Pasteur la va refusar.
Com bé saps, durant generacions els homes han cregut que la vida sorgia
de sobte enmig de la floridura i la brutícia. Per alguna raó pensaven