53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Mercè Canela
LO V 1 S T A I R E
Al pati de la casa d'uns amics, a Sant Guim. Devia tenir més o menys un any. Per la cara que faig,
sembla que els primers passos de la meua vida els vaig emprendre amb molta serietat...
SÓC de Sant Guim (de Sant Guim
de Freixenet, diuen els papers oficials),
i això m'ha fet en gran part
com sóc. Suposo que tothom pot dir
el mateix dels seus orígens. No ho sé.
Els records de la meua infantesa
són records plens de gent. Sóc la tercera
de sis germans: quatre noies i
dos nois. El més petit, però, va morir
quan encara no havia complert un
any... Sempre he pensat que ser
colla ha estat una sort, potser perquè
els germans ens hem avingut bé. A
més, també hi havia els cosins, els
amics, tota la colla del barri de Dalt.
Un dels privilegis de viure en un
poble és la llibertat, la possibilitat de
jugar al carrer des que apuntava el
bon temps, de bellugar-t'hi amb
autonomia, dins d'uns certs límits
marcats pels adults -i que sempre
eren més estrictes per a les nenes
que per als nens-, prou amplis,
però, per a sentir que tenies el con-
Per Mercè Canela
//