53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

o*
\ ímMsttt
is,STA. ANA
Hundí !
W"* A> •• i'-a L?\''!''" Bellmuiit
¿VValIfogol-,
1 di Balaguir
A
5^ de text i de la retolació s'ajusti a la
denominació que figuri al Nomenclàtor.
Precisament, la participació de
l'Oficina d'Onomàstica ha de garantir
que els noms que hi apareguin
presentin la seua forma gràfica correcta
d'acord amb les normes de
l'Institut d'Estudis Catalans, que és,
segons la Llei 8/1991 del 3 de maig
de 1991, l'autoritat acadèmica encarregada
de fixar la normativa general
de la llengua catalana.
La realització d'aquest nomenclàtor
també hauria d'haver
ajudat a solucionar els comptadíssims
casos de noms de municipis
que encara avui presenten una forma
oficial que és lingüísticament incorrecta
(arcaica 0 prenormativa),
com Figaró en lloc del Figueró 0
Rialp en lloc de Rialb, que és un
aspecte que resulta difícil de resoldre
atesa la legislació vigent i la interpretació
que se'n fa per part de
Butsentt Pradtl
, V-. Mgfet
Peiiellas \\
, Cfastellsit*
Tudela díSejre
p,e,jgn^\i^f amurre
Put|/wert di
" 6" - , Ltí Adfamuru
aaravallíS 'Fií
FuhoU ' Tornaborjl ;i ">\Í Aliei
l'administració. Des del punt de vista
científic, la situació no presenta
cap ambigüitat per als lingüistes,
que coincideixen en la valoració sobre
quina és la forma correcta; però,
legalment la situació no ha estat tan
ben resolta, i s'ha confós la potestat
legítima dels ajuntaments de decidir
quin és el seu nom, tal com van decidir
canviar el nom, posem per cas,
d'Utxafava per V/7a-sana, amb la
manera com cal escriure'ls, cosa
que contradiu l'existència d'una sola
normativa per a la llengua catalana,
com passa amb les llengües de
cultura: 0 també s'acceptarà si un
ajuntament aprova escriure, hipotèticament.
Santa Coloma amb "k"
(Koloma)? Sense cap mena de dubte,
una cosa és el nom i l'altra la manera
d'escriure'l si pertany a la llengua
catalana.
Des del punt de vista material, el
Nomenclàtor tindrà una presentació
cartogràfica de caràcter municipal
(és a dir, un mapa per a cada municipi,
amb la toponímia corresponent)
i inclourà també altres
dades de tipus geogràfic, estadístic i
lingüístic, com l'etimologia dels
noms dels municipis. A més d'aquests
mapes municipals, també en
contindrà d'altres, com el de les
comarques, i una llista general que
recollirà els topònims inclosos en
tots els mapes de l'obra i la seua
classificació geogràfica.
Pel que fa a la presentació i difusió,
a més de la versió en format de
llibre, amb un caràcter més protocol·lari,
també apareixerà en suport
digital (en DVD i, molt probablement,
a Internet), que incorporarà les
possibilitats interactives més avançades
en la recerca dels topònims.
Desenvolupament del treball
El 12 de juny de 1998 es va crear
la comissió per a l'elaboració del
Nomenclàtor Oficial, que ha planificat
i organitzat la realització d'aquest
projecte, i al mateix temps es
va constituir un grup de treball, que
ha estat l'encarregat de portar a terme
la coordinació de les tasques específiques.
Aquesta comissió ha estat
operativa fins al 2 d'abril de
2001, en què, després de donar-se
per acabada la fase de revisió i correcció
de la toponímia que inclourà
el Nomenclàtor, es va dissoldre i es
va constituir la Comissió de Toponímia
de Catalunya -creada pel Decret
59/2001, de 23 de gener—,
que, a més de tractar dels diversos
aspectes de la toponímia de Catalunya,
s'ocupa de la darrera fase del
Nomenclàtor: la consulta als ajuntaments
i la posterior publicació.
Vegem, però, el desenvolupament
de les tasques de realització
del Nomenclàtor, que apareixen resumides
en l'esquema següent: