53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Fragment de la butlla del papa Silvestre II (part mitjana). Museu Diocesà d'Urgell.
l'època, són copiats, naturalment,
en pergamí. Aquesta era la matèria
d'escriptura per excel·lència a l'edat
mitjana, però, en aquest període
històric, en algunes cancelleries, és
a dir, oficines expenedores de documents,
encara es va continuar usant
el papir, el suport gràfic més característic
de l'antiguitat, extret d'un
jonc plaustre del mateix nom que
creixia al llarg del Nil i que al segle
VI també es va conrear a Sicília.
La cancelleria dels reis merovingis
va fer ús d'aquesta matèria vegetal,
com ho testimonien tretze diplo­
mes del segle vii, més les restes d'un
altre servades en un també important
arxiu eclesiàstic, el de la catedral
de Barcelona. La cancelleria de
l'arquebisbat de Ravenna va mantenir
igualment aquesta tradició antiga,
pel cap baix fins al segle x, com
ho demostren seixanta-set diplomes
arribats als nostres dies d'aquest origen.
I, finalment, la cancelleria papal,
atès que el darrer testimoni del
seu ús pontifici és de mitjan segle xi,
concretament del 1051.
Catalunya, que, malgrat les
grans pèrdues sofertes al llarg del
temps, gaudeix encara d'un dels
patrimonis documentals antics més
rics d'Europa, té també la col·lecció
més gran del món d'aquestes butlles
papiràcies papáis: tenim notícia de
l'existència de més de divuit butlles
per a institucions eclesiàstiques catalanes,
de les quals ara sols se'n
conserven dotze, gairebé la meitat
de les conegudes a tot el món, que
són vint-i-cinc en total. Ja el 1756,
el gran erudit Josep de Móra i Catà,
marquès de Llió, en la seua obra
pionera Observaciones sobre los
principios elementales de la his-