53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

^^1
dins dels armaris de la postguerra...
Corín Tellado tapa l'enorme forat
del pou i retorna l'aigua en núvols
de vida. Cauen gotes. Creixen
núvols. La fugida, el somni robat,
les il·lusions... El mercat dels
impossibles que alimenta la ment
d'esperances noves i aconsegueix
arrencar-la de l'espai opressiu de la
cel·la que triomfa a través de les
planes de Corín Tellado, l'escriptora
d'un món rosa, on passions i amors
doten de sentit la insalubritat d'una
vida que no en té cap. Les seues
novel·les, petites, enquadernades
en edicions de butxaca, barates,
amb portades que reprodueixen
homes i dones en colors antics de
publicitat de l'època..., aquests llibrets
menuts, aquells llibrets inofensius,
són les estrelles en vendes
als quioscs de barriades i de nobarriades,
on dones adelerades les
compren amb l'afany del ionqui,
per punxar-se-les enmig del descampat
dels matins sense nens ni
homes, introduir-se-les a la vena i
poder respirar una estona. 0 esnifar-les
mentre l'home dorm entre
jornada de treball i jornada de treball,
0 en nits d'insomni, quan la
foscor es torna molt més cruel amb
les presons que la mateixa llum que
aconsegueix mostrar-les. La imaginació
de l'horror és més cruel que
el mateix horror. Les novel·letes de
la Corín tenien la capacitat d'un
àcid. L'ull devora la química del
viure sense viure. Només des d'aquest
punt de vista es pot entendre
que Corín Tellado sigui l'única
autora espanyola que ha venut 400
milions de llibres, és a dir la segona
més venuda després de Cervantes.
No és estrany que personatges com
Cabrera Infante, Mario Puig o Mario
Vargas Llosa hagin passejat la seua
visió sobre aquest tipus de novel·la.
a través de nombrosos articles i
assaigs. Corín Tellado és molt més
que un somriure de mensypreu a la
boca rígida de l'intel·lectual.
Les dones de la postguerra
creuen, gràcies a ella, que també
l'estupidesa i el sense sentit poden
portar situacions d'amors meravellosos,
de situacions inesperades. I
seuen, godotianes, a esperar en la
desesperança. Per què: on es troba
l'home que Corín Tellado ha inventat
només per a elles? L'home que
relataran en somnis sense paraules a
les seues filles... El somni genètic es
propaga a la velocitat d'un virus.
Mentre elles entren i surten d'un
somni que topa amb la realitat, on la
depressió les assetja com un maltractador
modern, les filles aprenen
a carnificar el somni amb estereotips.
La ràdio continua ajudant en
aquest camí de la creació del somni.
Homes que són capaços de força,
intel·ligència, ambició, bellesa física,
diners (la major part de vegades)
i una facilitat anorreadora per a la
fidelitat als dictàmens del cor. Uns
portadors d'amor etern, un concepte
semblant al de la font de l'eterna
joventut, on la dona és l'heroïna
que sap trobar i ser trobada, per tal
de després, com en un conte centreeuropeu,
gaudir d'un final feliç que
s'eternitza en valor de la seua capacitat
de sofriment i d'espera; del
sacrifici i la fe en els sentiments.
Una mena de cel a la Terra.
Amb aquesta idea, les filles alletades
per les dones joves de la postguerra
surten a la societat dels mass
media, a la societat on la dona té, si
més no, l'esperança d'esdevenir
socialment tan o quasi tan potent
com un home. La idea del sofriment
femení continua. Corín Tellado queda
reressagada. Substituïda i publicitada
i catapultada en les teleno-
vel·les on heroïnes joves sofreixen
3.000 capítols en espera del príncep
blau, de l'estereotip que tornarà i les
farà definitivament úniques i eternes
en la ment productora d'espermatozous.
Pagades pels estats, aquestes
sèries no aconsegueixen frenar l'avançament
de la depressió i de la
neurosi que el nou model patriarcal
matrimonial suposa, ni encara a
partir de canviar-lo constantment en
múltiples repeticions del model;
però actuen com a desinhibidor i
alimentador de somnis, ja que la
realitat es comprova tan pobra i
insuficient per a viure-la sense
morir-hi de pena.
L'home incapaç de competir
amb el somni que d'alguna manera
ell ja va començar a crear, si bé a la
inversa, i proveint-se de grans prostíbuls
per apaivagar la seua ira i frustració,
l'home que no pot competir,
però si pot maltractrar es venja
subliminalment d'aquesta construcció
de supervivència femenina...
Se'n venja per molts camins: maltractaments
diaris, infidelitats,
enganys i un llarg etcètera. Amb el
taló d'Aquil·les més dur de pair de
tots, la indiferència per la dona, o la
creació de la dona operada, la nina
Barbie de carn i ossos, l'ideal inabastable
també, que no es pot aconseguir.
Enmig de tanta creació de somnis
per escapar de la presó real, ningú
no ha pensat encara a enderrocar
la presó. La lluita és entre somnis.
Els estats poden estar tranquils.
'Dolors Miquel és escriptora. El seu
darrer llibre de poemes és "Mos de gat"
(Empúries, 2002}.