88 ment pel poeta en els seus sojorns pirinencs, si bé amb algunes absències <strong>de</strong> llocs emblemàtics, com la Pica d'Estats, trepitjada per l'artista l'agost <strong>de</strong>l 1883, i no esmentada a Canigó, 0 el poble <strong>de</strong> Prats <strong>de</strong> Molló, que Verdaguer va visitar en més d'una ocasió. Absència, aquesta darrera, compensada per la inclusió <strong>de</strong>l nom en la tornada <strong>de</strong>l poema «La barretina», <strong>de</strong>l llibre Pàtria: "Só barretinaire / <strong>de</strong> Prats <strong>de</strong> Mol Ió; / me diuen cantaire, / mes no canto gaire, / mes no canto, no". Muntanyes, pob<strong>les</strong>, rius, fonts, ermites i monestirs formen aquest cabal, que a vega<strong>de</strong>s esclata esponerós per <strong>de</strong>scriure un espai molt més ample que el clos pirinenc, com quan diu <strong>de</strong> la Mala<strong>de</strong>ta: "Dels rius Carona i Éssera sa gran gelera és mare, / Aran, Lis i Benasca podrien dir-li pare, / Mont Blanc i Dhawalgiri li po<strong>de</strong>n dir germà", i que altres vega<strong>de</strong>s concreta en un indret petit i abastable: "Les fa<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Mirmanda, <strong>de</strong> Rosselló i Alberes / dansàvem aquell dia dins lo bosquet <strong>de</strong>ls Horts". No escapa a l'ús <strong>de</strong>ls topònims "Contornejant la coma d'Or herbosa / segueixen la riera <strong>de</strong> Font Viva, / per una branca <strong>de</strong> sa verda riba / escalant la muntanya <strong>de</strong> Carlit." la rica imatgeria pròpia <strong>de</strong> tota la poètica verdagueriana, cafida <strong>de</strong> comparacions, com en aquests tres passatges embriagats <strong>de</strong> bel<strong>les</strong>a literària; "Adéu, los <strong>de</strong> Noe<strong>de</strong>s, / Estany Negre, Estany Blau i l'Estelat, / espills d'eixes pine<strong>de</strong>s / i d'eix cel <strong>de</strong> safir immaculat!"; "Per <strong>de</strong>banar lo meu fil / tinc bel<strong>les</strong> <strong>de</strong>banadores: / <strong>les</strong> muntanyes <strong>de</strong> Begur, / <strong>les</strong> <strong>de</strong> Begur i Armen-roda, / <strong>les</strong> serres <strong>de</strong> Puig Neulós, / <strong>les</strong> <strong>de</strong>l Mont i Roca- "En son palau <strong>de</strong> Cornellà està Guifré / i ací Gentil vigila d'avançada / si cap ombra atravessa <strong>les</strong> boscúries, / si s'encén en lo bosc cap alimara." Vista <strong>de</strong>l pati d'armes <strong>de</strong>l palau residència <strong>de</strong>ls comtes <strong>de</strong> Cerdanya a Cornellà <strong>de</strong> Conflent, avui. corba"; "Les boscúries <strong>de</strong> pins són sos barbissos, / los Estanyols ses gotes <strong>de</strong> rosada". Els noms <strong>de</strong> lloc són, en fi, per Verdaguer un instrument que li permet materialitzar els grans valors <strong>de</strong> l'amor, la fe i la pàtria que impregnen Canigó i alhora un fi per si mateixos, en permetre-li esgranar amb magnificència poètica "la terra que el meu cor estima", l'única expressió <strong>de</strong> tot el poema posada en boca <strong>de</strong>l jo <strong>de</strong> l'autor: "De puig en puig pel coll <strong>de</strong> Finestrel<strong>les</strong> / s'enfilen <strong>de</strong> Puigmal a l'alta cima; / tota la terra que el meu cor estima / <strong>de</strong>s d'ací es veu en serres onejar: / Olot i Vic, Empúries i Girona, / i allà, en lo cor <strong>de</strong> l'espanyola Marca, / lo Montserrat, <strong>de</strong> quatre pals com barca / que d'Orient la Perla ens ve a portar"; una terra la i<strong>de</strong>ntitat <strong>de</strong> la qual és inequívoca, com ho confirma, paral·lelament, l'única expressió <strong>de</strong>l poema L'Atlàntida on es fa també present el jo poètic: "Des d'esta gesta d'Hèrcu<strong>les</strong>, ma dolça Catalunya / d'altre castell <strong>de</strong> roques seure pogué a redós: / <strong>de</strong> la veïna França dormí Espanya més llunya, / fins al mar allargant-se lo Pirineu boirós".
:arxiu liiRli <strong>de</strong>l <strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong> <strong>de</strong> <strong>les</strong> <strong>Valls</strong> <strong>d'Àneu</strong> Mossèn Dot l'any 1923. (Reg. 663). 89
- Page 2 and 3:
Les Planes de Son centre de natura
- Page 4 and 5:
^ LA PI PI DA )i Mercè Canela = 1
- Page 6 and 7:
4 LA P I P I D A Per Montserrat Bur
- Page 8 and 9:
Un moment de l'entrevista. s'ha fet
- Page 10 and 11:
-a: 8 L'administració ens té molt
- Page 12 and 13:
10 per més pastors que siguem, som
- Page 14 and 15:
.ÉrtHMiÜMlII Foto de família a l
- Page 16 and 17:
4 A Santillana del Mar, l'últim an
- Page 18 and 19:
16 nyada d'un professor de la unive
- Page 20 and 21:
18 punt de rebentar. Avui feia un b
- Page 22 and 23:
20 LO R O V E L L DE L'OU Per Emili
- Page 24 and 25:
o •o 12 drangular, travessada per
- Page 26 and 27:
o aC 2^ Restitució virtual de la t
- Page 28 and 29:
16 vaixells fenicis, navegant des d
- Page 30 and 31:
o 28 El parament del fossat de l'ib
- Page 32 and 33:
30 LA L L U C A N A Texr ¡fotos: P
- Page 34 and 35:
-=c 32 Monestir de Sera. L'estiu de
- Page 36 and 37:
Pelegrins al Parkhor. nat nombre de
- Page 38 and 39:
30 Festa en un poblet prop de Lhasa
- Page 40 and 41: -=c 38 Dos dies després vam fer el
- Page 42 and 43: 40 Camàlics travessant un pont, ja
- Page 44 and 45: ^^1 dins dels armaris de la postgue
- Page 46 and 47: U Testimonis i documents: el seu va
- Page 48 and 49: u força fonamentats que sigui ibè
- Page 50 and 51: territoris catalans, una vella i pe
- Page 52 and 53: Bibliografia comentada COROMINES, J
- Page 54 and 55: 51 reviure. Estic segura que un bon
- Page 56 and 57: 54 L A O S a U E R A Per Josep Mora
- Page 58 and 59: o* \ ímMsttt is,STA. ANA Hundí !
- Page 60 and 61: O' -=c 58 GENERALITAT DE CATALUNYA
- Page 62 and 63: éO tadà per fer una oferta de l'a
- Page 64 and 65: 62 Actuació del cor de l'AAOS al f
- Page 66 and 67: é4 A N A 1 R o N S Texr i foros: F
- Page 68 and 69: 66 de 5 X 5 m, que molt bé podria
- Page 70 and 71: 68 S A L 1 S P A S TexT i fotos: Jo
- Page 72 and 73: 70 Gravat de Burgkmair (1515). Darr
- Page 74 and 75: Fragment de la butlla del papa Silv
- Page 76 and 77: -=c 7^ ^ V^A^ÏJ V r . •, V vv, ,
- Page 78 and 79: '^5 76 LA G R I P I A Fotos: Joan B
- Page 80 and 81: III Setmana Medieval a les valls d'
- Page 82 and 83: 80 humà és una figura del món qu
- Page 84 and 85: LO C O D E R Per Andreu Loncà, Enr
- Page 86 and 87: 8^ Ha de fer un reportatge sobre la
- Page 88 and 89: 86 sència, el naixement de la Pàt
- Page 92 and 93: Visita d'Alfons xm a Esterri, 1918
- Page 94 and 95: •9 lli diverses ocasions. Mor l'l
- Page 96: Patronat de Turisme. Diputació de