53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

-=c
38
Dos dies després vam fer el Ja
Tsuo La, el tercer gran coll, de 5.200
m. Per variar, el temps es va embolicar
a l'arribar a dalt. Teòricament
havíem de veure una gran
vista però el temps ens ho va espatllar.
Després d'una altra nit de pluja
i fred vam arribar a Xegar. En aquest
poble hi ha un monestir fortificat
penjat a la muntanya. Tan sols en
queda en peu un petit edifici on
vam trobar alguns monjos. De tota
manera l'important a Xegar fou preparar
les coses per a l'endemà, ja
que ens desviàvem de la ruta per
anar al camp base de l'Everest i, tal
com ja havíem quedat, el camió no
ens hi acompanyava. Al camp base
de l'Everest, a part que ens feia gràcia
de veure la muntanya més alta
de la Terra, ens hi esperaven els
amics de l'expedició UPC-Everest
95, que intentaven l'ascensió al
cim.
Arribar fins al monestir de
Rongbuck ens va costar dos dies, en
els quals vam haver de superar el
Rang La, un coll de 5.200 m de forts
pendents. Aquest lloc era com un
camp base de tots els turistes que
volien veure l'Everest, estava ple de
gent acampada i hi havia una colla
de camions tibetans. El dia següent
vam deixar lligades les bicicletes
sota el control d'un camioner amb
qui havíem acordat que ens tornaria
a Xegar, i vam seguir caminant cap
al camp base de l'Everest. Feia un
dia molt bonic i teníem l'Everest a
davant que ens orientava. Vam anar
pujant per morrenes glacials, caòtiques
i plenes de blocs. A mitja tarda
arribàvem a un riu que tallava el
camí i que baixava amb bastanta
fúria. Era tard i tothom estava bastant
cansat, l'altura es feia notar. La
majoria del grup va decidir de quedar-se
allà i deixar estar arribar fins
al camp base. Dos de nosaltres vam
decidir de passar i d'intentar arribarhi.
Així doncs ens vam descalçar i
vam passar el riu pel lloc que ens va
semblar més segur. Al cap d'una
hora i mitja arribàvem al camp base;
si els altres haguessin sabut que
estava tan a prop! Quina alegria trobar-se
amb els companys i quina
sorpresa per a ells. A la nit ens van
fer un sopar de nassos, estàvem afamats!
El matí del dia següent va
començar radiant, teníem el cim de
l'Everest allà mateix. Després d'un
frugal esmorzar ens vam acomiadar
dels nostres companys. Vam tornar
al riu ben carregats de menjar. Els
nostres companys van saltar d'alegria
en veure aquell bé de Déu.
L'alegria no va durar gaire, però,
perquè un cop vam arribar a Ronbuk,
havia desaparegut tota la gent
que hi havia feia dues nits, entre
d'altres, el camioner amb qui haví-