53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Restitució virtual. Perspectiva picada de la fortalesa.
finalment elegit es trobés força
allunyat, més de dos quilòmetres,
de les pedreres més properes. Això
no tenia importància... La fortalesa
no sols els protegiria de qualsevol
ràtzia enemiga sinó que garantiria
la submissió dels llogarets que coronaven
alguns dels tossals escampats
pel territori i els seus habitants restarien
obligats a tributar amb part de
les seues collites i, arribat el cas,
amb mans i suor, carretejant pedra,
excavant el fossat o aixecant murs.
La collita havia estat esplèndida
i les reserves de gra permetien
afrontar l'improductiu hivern amb
confiança. La tardor acabaria amb
l'exigència de llaurar les primeres
terres i preparar els primers horts,
però l'estació dels freds que allunya
els homes de les feines del camp
faria possible concentrar totes les
forces quasi íntegrament en la construcció,
abans que arribés el temps
de sembrar amb la primavera.
Per començar, el terreny va ser
acuradament arranjat, eliminant-ne
tota mena d'arbres i de vegetació
arbustiva. Aquesta feina continuaria
essent necessària els anys vinents
per acabar convertint en camps de
cultius cerealístics i pastures unes
terres quasi verges, encara no agredides
per les activitats agrícoles i ramaderes.
Efectivament, l'emplaçament
triat per dreçar la fortalesa
estava envoltat de boscos esclarissats
d'alzinar i llentiscle que alternaven
amb clapes de màquia de garric
i arçot. L'element més significatiu en
el paisatge era, però, l'ample barranc
que discorria al nord, amb entollaments
estacionals d'aigua i sobtades
rubinades de tant en tant,
flanquejat per bosquetons de pollancres,
tamarius i matollar de ribera.
Una mica més lluny, a l'est, a les
vessants més elevades i a les obagues
quedaven les rouredes, els alzinars
i la pinassa.
Una vegada celebrades les cerimònies
prescrites i efectuats els ri­
tuals fundacionals, el traçat de la futura
fortalesa va ser dibuixat sobre el
terreny amb l'ajuda d'estaques i cordes,
sota l'atenta mirada del cabdill
i els seus homes de confiança. La
visualització mental i la representació
gràfica en forma de plànols
van fer possible l'obra i distribuir
amb precisió l'espai que ocuparien
les línies defensives, així com l'organització
interior de carrers, cases,
equipaments i accessos. La construcció
es va començar aixecant un
mur de poc menys d'un metre de
gruix que descrivia l'oval del recinte,
protegit per onze bastions massissos
regularment distribuïts. Amb
el pas dels anys, tombat el mur en
tres ocasions i convertits els bastions
en poderoses torres, la impressionant
muralla voltada de torres arribaria
a fer cinc metres d'amplada i,
almenys, quatre o cinc d'alçada.
A l'exterior, començà l'excavació
d'un fossat de tretze metres
d'amplària i tres de fondària que havia
d'encerclar la fortalesa i el buidament
del qual anava proveint de
l'argila imprescindible per a fabricar
a motilo els milers i milers de tovots
necessaris en la construcció de la
muralla i les edificacions interiors.
L'amplitud i profunditat de la fossa
protegirien el recinte de les aigües,
fangs i graves arrossegades per una
forta ploguda més enllà dels límits
naturals de la coma. Sobre el talijs
intern i a peu de la muralla s'estendria
una barrera de pedres clavades
destinades a dificultar els moviments
dels atacants i a convertir-los
en blanc fàcil per als defensors.
L'accés a l'interior només seria possible
a través d'una poterna situada
a l'oest i de l'entrada principal encarada
a la sortida del sol; en realitat,
es construiria una torre porta,
una poderosa torre, massissa i qua-
lí
o
•o