53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

o
•o
12
drangular, travessada per un estret
passadís, acuradament enllosat, al
fons del qual es trobaria un robust
batent de fusta sòlidament embarrat
¡ apuntalat per dins. La fortalesa, aïllada
i realçada, estaria a cobert de
qualsevol intent d'atac sorpresiu.
L'espai interior s'organitzava radialment.
Cases recolzades sobre la
muralla obririen les seues portes a
un carrer que hi discorria paral·lelament,
enllaçava amb les portes del
recinte i definia l'espai central.
Aquest espai estava ocupat per una
plaça presidida per una gran bassa
descoberta, folrada de pedra i proveïda
d'un baixador, al voltant de la
qual s'aixecarien construccions destinades
a activitats productives i
magatzems.
Dins de la fortalesa, l'espai era
reduït i s'aprofitava al màxim. A mesura
que les obres avançaven, l'agarberament
i l'estretor s'anaven
fent més evidents: les cases atapeïdes
i els carrerons estrets produïen
una sensació d'amuntegament. Terra
i aigua, pedra i fusta eren els
materials constructius omnipresents.
Els murs s'alçaven amb toves
sobre sòcols de maçoneria de fang, i
paraments i teulades s'arrebossaven
igualment amb fang. La fusta s'emprava
als embigats i els encanyissats,
als sostres. Les cobertes,
formades per un llit de mates impermeabilitzat
amb argila, eren quasi
planes per evitar l'erosió provocada
per les pluges; una lleugera inclinació
assegurava el desguàs, i els cavallons
que perfilaven les teulades
protegien les parets i permetien l'aprofitament
de l'aigua.
Les cases eren de planta rectangular
i molt senzilles, com corresponia
a gent que passava la major part
del dia feinejant al camp. El model
més comú disposava d'una estança
Vista parcial de ('"oppidum" del molí d'Espígol. Tornabous, l'Urgell, foío; Servei d'Arqueologia de
la Generalitat de Catalunya.
Única presidida per una llar central,
i l'arranjament segons les necessitats
definia l'escenari adequat per a
les diferents activitats del dia, com
ara moldre el gra, preparar els aliments,
cuinar-los, atendre els nadons,
teixir, dormir, etc. L'estança
podia acollir altres elements, com
banquetes, forns, armaris raconers,
pasteres, etc., sempre construïts
amb terra i, fins i tot, algunes activitats
metal·lúrgiques tenien lloc sota
cobert; l'espai del fons s'utilitzava
com a rebost i magatzem. Els murs
laterals es projectaven endavant respecte
a la façana i donaven pas a un
vestíbul 0 porxo. En el món antic
l'espai sota sostre era essencialment
femení, mentre que l'espai exterior
era el propi dels homes, ja que hi tenien
lloc les tasques agrícoles, l'e­
xercici de les armes o la cacera.
Els primers mesos, fins a fer el
lloc habitable, els treballs es desenvoluparen
a un ritme frenètic i després
s'anaren adaptant progressivament
al calendari agrícola, alternats
amb les feines del camp. Tot i l'aspecte
impressionant que assolí en
poc temps, la fortalesa encara trigaria
molt anys a aixecar-se majestuosa
en tota la seua esplendor. Convertida
en la residència d'un cabdill o príncep
i en l'expressió del seu poder,
s'exhibia de forma ostentosa sobre el
paisatge. Les colossals i desmesurades
defenses, que ocupaven el
75% de la superfície construïda, jugaven
un paper defensiu cara endins,
però, sobretot, de coerció sobre el
territori i altres comunitats veïnes, i
això els conferia una dimensió sim-