53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Pelegrins al Parkhor.
nat nombre de vegades, alguns fins i
tot s'agenollen i s'estiren al terra repetides
vegades al llarg del recorregut.
Hi arriben pelegrins de tot el
Tibet, s'hi poden veure diferents
ètnies, tots amb les cares ben cremades
pel sol; els més sorprenents
són els khampa, alts, amb els cabells
llargs embolicats amb una cinta
vermella al cap com si fos un turbant,
amb arracades de turqueses,
llargs ganivets a la cintura, alegres i
orgullosos..., es veu que tenen fama
de mentiders, tramposos i buscaraons.
Les dones porten grans pedres
de turquesa al coll i als cabells,
que contrasten amb la foscor de la
seua pell.
Tot el Parkhor està ple de botiguetes
i comerços, i és una bullícia
de gent amunt i avall. La part xinesa
de la ciutat, molt més extensa que la
tibetana, està construïda al seu voltant.
No té cap mena d'atractiu.
Quant a la coexistència de tibetans
i xinesos, la nostra percepció va
ser que es tracta de dos móns independents
i amb poques ganes de
barrejar-se. Els xinesos, en general,
se'ns mostraven antipàtics, potser
ho feia el fet que molts eren funcionaris
de l'Estat o militars que els
tocava estar-se allà per controlar l'ocupació.
En canvi, els tibetans es
veien en general alegres i sempre
encuriosits amb nosaltres.
A Lhasa hi vam estar un parell de
dies. En Passang ens portà a visitar
el Pótala i els monestirs de Sera,
Drepung i Jokhang. A part de l'interès
que tenien per si mateixos, a
nosaltres ens van anar molt bé
aquestes visites relaxades, per a
aclimatar-nos, ja que no hem d'oblidar
que ens trobàvem a 3.658 m
d'altura i els propers dies hauríem
de superar colls de més de 5.000 m.
Els monestirs són com petites
ciutats plenes de carrerons on vivien
els monjos, que s'aplegaven al voltant
dels edificis de culte. L'interior
és fosc i a tot arreu se sent l'olor de
cera dels milers d'espelmes que hi
cremen. Ens van cridar l'atenció les
enormes columnes i bigues de fusta
que hi havia, devien haver estat portades
de molt lluny, perquè en aquella
zona pràcticament no hi ha
arbres. En Passang ens anava presentant
les diferents representacions
de Buda que anàvem trobant als
monestirs, mai no haguéssim pensat
que n'hi pogués haver tantes i tan
diverses; després de dos dies de visitar
monestirs, teníem el cap ple de
budes.
La tarda del dia abans de marxar
dos de nosaltres vam anar a parlar
amb en Kesang, cap de l'agència
que s'ocupava del nostre viatge al
Tibet. Hi vam anar amb en Passang,
que ens portà per tot un seguit de
carrerons fins a la seua oficina, un
lloc una mica lúgubre i amb uns