53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

sinó de tot el Pallars Sobirà: se'n
poden comptar una dotzena (hem
de considerar que molts municipis
actuals són agrupacions d'antics termes,
com per exemple el d'Alt
Aneu, de la Guingueta o de Sort).
Capella de Novelles
Situada en l'antic camí que pujava
d'Escaló cap a Espot des de la
font del Planell. És una capella petita,
d'advocació desconeguda i que
podem considerar que pertanyia a
l'antic i desaparegut lloc de Novelles.
Aquest poblat apareix, junt
amb el també desaparegut d'Arides,
com a pertinences del monestir de
Burgal. Malgrat això. Novelles estava
sota la protecció del proper castell
de Llort, segurament més a causa
de la proximitat que no de la
propietat.
No havent-se trobat entre les ruï­
nes d'aquest castell cap romanalla
que faci pensar en la seua capella,
hom pot pensar que aquesta podia
haver exercit les funcions religioses
de Llort.
L'esglesiola està emplaçada dalt
d'un serradet, des d'on domina els
conreus i bancals que l'envolten per
la part de llevant i tramuntana, mentre
que a la part de migjorn hi trobarem,
a més del camí, unes ruïnes
que hom no sap si són restes de corrals
per al bestiar que solia pasturar
en aquest indret o bé si són les restes
del ja esmentat poblat medieval.
Aquesta capella era de dimensions
molt reduïdes i sols en resten
unes filades de pedres que en mostren
l'àbsida semicircular i l'arrencament
dels laterals. I, abandonada
al bell mig de l'absis, hi trobem una
pica beneitera rústegament treballada
i sense decoració.
Castell de Llort
Emplaçat al cim d'un penyal que
s'aixeca damunt mateix de l'aiguabarreig
del riu Escrita amb la Noguera,
dalt un penya-segat d'uns
300 metres, amb una finalitat merament
defensiva que controlava l'accés
a les valls d'Àneu per la part de
migjorn. La seua ubicació pràcticament
inexpugnable, amb una sola
entrada pel cantó de ponent, on hi
havia la porta flanquejada per dues
torres circulars i espitllerades, demostra
palpablement que fou una
fortalesa de caràcter militar.
Les restes que hi romanen són
ben minses, ja que sols hi trobem, a
més dels fragments de les esmentades
torres, alguns llenços de murs
que ens assenyalen el clos del recinte
i que no passen dels 13 metres
de llargada i un d'alçada; unes restes
d'una torre de planta quadrada
65
o