53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

More documents

Recommendations

Info

68 S A L 1 S P A S TexT i fotos: Josep Minguell i Cardenyes Pintor La paleta del pintor "Al·legoria de la pintura". Il·lustració del s. xix. Podeu observar-hi la presència de la paleta. La pintura consisteix a aplicar matèria dotada de color sobre una superfície. Aquestes condicions materials tan simples han fet possi ble les diverses formes i concep cions d'aquest art. Si entrem al microcosmos del pintor veurem que un dels elements
amb més força generadora és la seua paleta. Aquesta denominació correspon tant a la peça de fusta on es disposen i barregen els colors, com al conjunt de colors que utilitza cada pintor. La paleta aporta al pintor les sensacions primeres, i amb les combinacions i barreges, el caos necessari per a la creació pictòrica. La paleta i l'òptica de Newton La paleta que s'utilitza i ensenya actualment es basà inicialment en els conceptes propis del color i la llum de l'òptica newtoniana: uns colors teòricament purs que permeten elaborar les diverses tonalitats de la banda de l'espectre de la llum (magenta, taronja, groc, verd, blau, violeta) i per derivació, la de tots els colors visibles. Als segles xix i xx la indústria química va anar a la recerca d'aquests nous colors, i a part de l'ús que en van fer els pintors, es van aplicar a altres camps de la vida quotidiana: tintura de roba, impressió, decoració..., amb la consegüent transformació també de l'estètica del color. El moviment pictòric que exemplifica més bé aquesta transformació és el dels pintors impressionistes: al sortir del taller i afrontar directament la impressió visual dels paisatges van crear una pintura ràpida i efectista concentrada a captar de manera immediata la impressió de la llum. Els seus quadres es descomponien en múltiples pinzellades que captaven i accentuaven les tonalitats de la llum de paisatges, retrats i bodegons. La llum esdevenia el gran tema de la pintura, i a partir de la llum i del color arribaven a suggerir la forma i l'espai. Per això necessitaven una paleta de colors purs, nets i lluminosos, colors primaris i secundaris que els aproximessin als efectes de la llum. La descomposició en petites taques de colors purs que van emprar els seus succesors immediats, els postimpressionistes, va significar l'inici de les noves tecnologies del color: fotografia en color, impressió en color i, no cal dir-ho, el color digital. La meua paleta de pintor de murals al fresc Davant de tant esclat de color, em costa explicar la meua paleta de pintor de frescos. Es una paleta singular, formada per tasses plenes de pigments amb aigua. Els pigments són matèries colorants de gra finíssim. Aquests pigments els aplico sobre el morter de calç fresc ' (humit); per aquest motiu han de ser també compatibles amb la calç. La majoria són de naturalesa mineral i alguns els produeix la indústria química. Tenen belles denominacions, derivades del seu lloc de procedència -terra Siena, terra verda de Xipre, verd de Verona...- i serveixen per anomenar la seua particular tonalitat de color. Aquesta paleta de pigments és la que ha determinat bàsicament tota la història de la pintura des de les primeres cultures fins a l'aparició de l'òptica newtoniana. És una paleta relativament pobra, formada per tonalitats de pigments ocres, sienes, roig Pouzzoli, Almagre, terres verdes i negre. No obstant això, permet al pintor una àmplia varietat de tons, matisos i combinacions, exigint-li alhora una certa humilitat i subtilitat en el seu treball. Si bé la paleta moderna ens atansa a la llum de les coses, la paleta de la pintura al fresc ens condueix al color propi de les coses. Així ho explicava el pintor i cronista del Renaixement italià Vasari: "Además de todo esto, aseguran que la pintura no deja elemento alguno que no sea ornato y plenitud de todas las excelencias que la naturaleza les ha concedido, dando al aire su luz y sus tinieblas, con todas sus variedades e impresiones, y poblándolo de toda clase de pájaros; a las aguas, la transparencia, los peces, los musgos, las espumas, la ondulación de las olas, las naves y muchas otras pasiones; a la tierra, los montes, las llanuras, las plantas, los frutos, las flores, los animales, los edificios, y con tal multitud de cosas, variedad de formas y verdad de los colores como la naturaleza misma los tiene de manera asombrosa; y dando al fuego tanto calor y tanta luz, que nos parece verlo en realidad..."' Els pigments antigament eren elaborats pels pintors: els havien de moldre amb insistència abans de fer les pintures. Molts d'aquests pigments, a causa de la seua llunyana procedència, eren molt valorats i costosos, fins a l'extrem que se'n mencionava i se'n determinava l'ús en els documents contractuals dels pintors. A El llibre de l'art, el pintor italià Cennini explica pas a pas tot aquest procediment i enumera els pigments que formaven la paleta de l'època, alhora que en fa un elogi i en destaca les particulars qualitats. La seua descripció es complementa amb la del procediment que cal seguir per a pintar les més variades coses; a tall d'exemple podeu llegir la manera com s'ha de pintar una muntanya amb les seues vegetacions: 69
Page 2 and 3:
Les Planes de Son centre de natura
Page 4 and 5:
^ LA PI PI DA )i Mercè Canela = 1
Page 6 and 7:
4 LA P I P I D A Per Montserrat Bur
Page 8 and 9:
Un moment de l'entrevista. s'ha fet
Page 10 and 11:
-a: 8 L'administració ens té molt
Page 12 and 13:
10 per més pastors que siguem, som
Page 14 and 15:
.ÉrtHMiÜMlII Foto de família a l
Page 16 and 17:
4 A Santillana del Mar, l'últim an
Page 18 and 19:
16 nyada d'un professor de la unive
Page 20 and 21: 18 punt de rebentar. Avui feia un b
Page 22 and 23: 20 LO R O V E L L DE L'OU Per Emili
Page 24 and 25: o •o 12 drangular, travessada per
Page 26 and 27: o aC 2^ Restitució virtual de la t
Page 28 and 29: 16 vaixells fenicis, navegant des d
Page 30 and 31: o 28 El parament del fossat de l'ib
Page 32 and 33: 30 LA L L U C A N A Texr ¡fotos: P
Page 34 and 35: -=c 32 Monestir de Sera. L'estiu de
Page 36 and 37: Pelegrins al Parkhor. nat nombre de
Page 38 and 39: 30 Festa en un poblet prop de Lhasa
Page 40 and 41: -=c 38 Dos dies després vam fer el
Page 42 and 43: 40 Camàlics travessant un pont, ja
Page 44 and 45: ^^1 dins dels armaris de la postgue
Page 46 and 47: U Testimonis i documents: el seu va
Page 48 and 49: u força fonamentats que sigui ibè
Page 50 and 51: territoris catalans, una vella i pe
Page 52 and 53: Bibliografia comentada COROMINES, J
Page 54 and 55: 51 reviure. Estic segura que un bon
Page 56 and 57: 54 L A O S a U E R A Per Josep Mora
Page 58 and 59: o* \ ímMsttt is,STA. ANA Hundí !
Page 60 and 61: O' -=c 58 GENERALITAT DE CATALUNYA
Page 62 and 63: éO tadà per fer una oferta de l'a
Page 64 and 65: 62 Actuació del cor de l'AAOS al f
Page 66 and 67: é4 A N A 1 R o N S Texr i foros: F
Page 68 and 69: 66 de 5 X 5 m, que molt bé podria
Page 72 and 73: 70 Gravat de Burgkmair (1515). Darr
Page 74 and 75: Fragment de la butlla del papa Silv
Page 76 and 77: -=c 7^ ^ V^A^ÏJ V r . •, V vv, ,
Page 78 and 79: '^5 76 LA G R I P I A Fotos: Joan B
Page 80 and 81: III Setmana Medieval a les valls d'
Page 82 and 83: 80 humà és una figura del món qu
Page 84 and 85: LO C O D E R Per Andreu Loncà, Enr
Page 86 and 87: 8^ Ha de fer un reportatge sobre la
Page 88 and 89: 86 sència, el naixement de la Pàt
Page 90 and 91: 88 ment pel poeta en els seus sojor
Page 92 and 93: Visita d'Alfons xm a Esterri, 1918
Page 94 and 95: •9 lli diverses ocasions. Mor l'l
Page 96: Patronat de Turisme. Diputació de
show all

53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?