53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

cacions afegint-hi sempre que eren
possibles experiències personals
viscudes en anteriors viatges.
Allò que veien no era res, explicaven
amb entusiasme, i a les excel·lències
d'aquell promontori mar
endins i de la petita badia s'afegien
unes terres fèrtils i la proximitat de
les desembocadures dels dos rius,
un flanquejant el turó pel nord i l'altre
una mica més al sud, que constituïen
vies de penetració cap a
l'interior. Amb el temps, un cop
assentats, ampliarien el seu camp
d'operacions i remuntarien altres
rius més cabalosos, endinsant-se
cap a les terres de l'interior a la recerca
de la muntanya de la Sal i,
encara més lluny, pel gran riu i en
direcció a la posta del sol, arribarien
a un país que no coneixia la fam, on
les espigues madures s'inclinaven
cap al terra doblegades pel propi
pes, un país habitat per un poble
poderós, de pagesos cultivadors de
grans extensions de blat i ordi, rics
posseïdors de cavalls i de ramats de
bestiar, constructors d'aldees fortificades
amb alts murs de pedra i
fang, i tan temibles guerrers en el
combat com el llop que veneraven
en els seus altars, però gent amistosa
quan es tractava d'obtenir estris i
armes de lluent bronze o negre ferro
a canvi dels daurats fruits de
Demèter.
La nau aquillada que encapçalava
el comboi, molt més poderosa i
ràpida, feia moltes hores que descansava
fondejada a la badia. Disseminades
per la tempesta, les restants
embarcacions de càrrega.
Restitució virtual del carrer de circumval·lació i les cases porxades durant la fase més antiga de la
fortalesa.
ventrudes i de fons pla, de navegació
més lenta, anirien arribant. Impulsat
únicament amb els rems, el
vaixell s'endinsà a la badia atansant-se
a terra pesadament. Si tot es
desenvolupava segons les previsions,
les naus trigarien pocs dies a
reposar fora de l'aigua sobre la sorra
de la platja, abatuts els pals i amb el
timó, l'aparell i les veles a recer.
Vertiginosament, les emocions i
sensacions de l'arribada es barrejaven
amb les primeres preocupacions,
projectades vers els propers
dies. Ben aviat haurien de
posar mans a la feina i començar a
construir les primeres cases de
pedra, més sòlides i confortables
que aquelles cabanes miserables;
també els magatzems i l'embarcador.
De totes maneres, en un primer
moment no podien ser massa exigents
i sabien que trigarien anys a
fundar la ciutat somiada. S'haurien
de conformar amb un conjunt de
barracons, una plaça per celebrar
reunions i administrar justícia i on
s'ubicarien provisionalment els altars,
tot plegat formant un campament,
al costat del qual habilitarien
una gran esplanada per a les transaccions
comercials. Si les coses anaven
bé, la factoria en uns anys deixaria
de ser un punt d'atracada, es
convertiria en un mercat i, amb el
temps i, al seu moment, amb el
favor d'uns déus guanyats per generoses
hecatombes, esdevindria
una ciutat.
Entendre la iberització
Potser el més sorprenent de tot
això que us estem explicant a través
de la recreació d'aquests dos esce­
naris de memòria virtual és que la
construcció de la fortalesa arbequi­
na va tenir lloc pels volts del 750
aC, és a dir, un segle abans que els
15
Q
CD