53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

a pètria. Assentament tipus: el
poblat tancat amb espai central de
Genó (Aitona, el Segrià).
3.- Consolidació dels cabdillatges
(prefectures) i grups aristocràtics
emergents. Primera edat del ferro i
període ibèric antic: 800-450 cal.
ANE. Assentament tipus: el poblat i
necròpoli de la Pedrera (Vallfogona
de Balaguer-Tèrmens, la Noguera) i
la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les
Garrigues).
4.- Estat arcaic ilerget. Ibèric ple:
450-205 ANE. Assentaments tipus:
la ciutat: lltrida (Lleida); Yoppidum:
molí d'Espígol (Tornabous, l'Urgell);
la fortalesa (darrera fase) dels Vilars
(Arbeca, les Garrigues); el mas de les
Roques del Sarró (Lleida, el Segrià).
L'aportació de la fortalesa
d'Arbeca és tan decisiva i la seua
comprensió està tan implicada en
aquest procés que, si capgirem l'argumentació,
es pot afirmar que, sense
conèixer-lo en profunditat, la fortalesa
resulta, senzillament, un
misteri inexplicable. Una comunitat
del grup del Segre, a final de l'edat
del bronze i inicis de la primera edat
del ferro, aixeca la fortalesa; doscents
anys més tard els seus descendents
ja són culturalment ibers i pels
volts del 325 la vella fortificació és
abandonada. Els canvis més notables
corresponen al replantejament
urbanístic i la refacció de les defenses
que es produí en iniciar-se el
període ibèric ple. Va ser el cant del
cigne, perquè la fortalesa, encara
imponent però obsoleta, ja no encaixava
en el nou panorama de la
societat estatal arcaica ilergeta i
morí d'hipertròfia, ofegada per les
seues defenses.
NOTA
Formen el Grup d'Investigació Prehis­
tòrica de la Universitat de Lleida, Natàlia
Alonso, Montse Giné, Xavier Gómez, Emili
lunyent, Àngel Lafuente, Joan Bautista López,
Andreu Moya, Enric Tartera i Ares Vidal.
Les fotografies, si no se n'indica l'autor,
són del Grup d'Investigació Prehistòrica. Les
restitucions virtuals de la fortalesa arbequina
són fruit de la col·laboració del GIP amb el
Grup de Recerca Persona Ordinador del
departament d'Enginyeria Informàtica de la
UdL, dirigit per )esús Lorés. Els dibuixos que
restitueixen el paleopaisatge emporità perta­
nyen a lordi Sagrera.
29
o
Clj
C3>