23.04.2013 Views

53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Amb el meu germà, un dia <strong>de</strong> festa, al barri <strong>de</strong> Dalt. La Montserrat, la Núria i la Mercè -conegu<strong>de</strong>s oficialment a la família<br />

era a Sant Guim. Encara que passés<br />

cinc dies a la setmana a Barcelona,<br />

jo vivia a Sant Guim, i volia continuar<br />

així. Aspirava a acabar els estudis<br />

i tornar-me'n cap allà. A Barcelona<br />

hi tenia companys, però no<br />

amics. Vaig trigar molt temps a tenirn'hi,<br />

d'amics. No va ser fins al final<br />

<strong>de</strong> la carrera i el primer any <strong>de</strong> treballar-hi.<br />

I no va ser fins llavors que<br />

vaig començar a sentir que també<br />

vivia a Barcelona. Sempre he pensat<br />

que els amics són una <strong>de</strong> <strong>les</strong> coses<br />

més importants que hi ha.<br />

A la universitat vaig estudiar<br />

arqueologia, conscient que no en<br />

podria viure i que, quan acabés,<br />

m'hauria d'espavilar a trobar feina<br />

en alguna altra cosa. Tenia bastant<br />

coll avall que el més probable era<br />

que acabés <strong>de</strong>dicada a l'ensenyament.<br />

Mentre estudiava, vaig publicar<br />

el meu primer llibre. 1, encara<br />

que vaig tenir l'agradable sorpresa<br />

com "<strong>les</strong> nenes"- jugant amb els gatets <strong>de</strong> cal padrí.<br />

<strong>de</strong> cobrar drets d'autor (allò semblava<br />

gairebé un somni), també era<br />

bastant clar que la literatura no em<br />

donaria pas per a posar plat a taula<br />

cada dia i per a pagar el lloguer d'un<br />

sostre.<br />

La publicació <strong>de</strong>l meu primer llibre<br />

em va semblar un es<strong>de</strong>veniment<br />

tan increïble que gairebé no gosava<br />

parlar-ne amb ningú, fins al punt<br />

que algun amic se'm va enfadar i tot<br />

perquè no li ho havia dit. Amb una<br />

mena d'esperit fatalista, que he patit<br />

tota la vida, m'imaginava que passaria<br />

alguna cosa, alguna catàstrofe,<br />

que impediria que el somni acabés<br />

fent-se realitat: potser l'editorial<br />

s'arruïnaria i hauria <strong>de</strong> tancar, o potser<br />

hi hauria un cop d'estat i tornarien<br />

a prohibir que s'edités en català.<br />

)a veieu que no m'hi posava per<br />

poc. Per sort, la vida va seguir el seu<br />

curs sense fer cas <strong>de</strong> <strong>les</strong> meues elucubracions<br />

i un dia d'abril em vaig<br />

trobar amb el llibre a <strong>les</strong> mans. Es<br />

titulava De qui és el bosc?. Era una<br />

novel·la realista, protagonitzada per<br />

una colla d'amics que vivien al barri<br />

<strong>de</strong> Dalt d'un poble que era com \'alter<br />

ego <strong>de</strong>l meu. M'havia <strong>de</strong>cidit a<br />

escriure'l un dia que una amiga, lletraferida<br />

com jo, m'havia portat un<br />

retall <strong>de</strong> diari amb la convocatòria<br />

13<br />

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!