53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Amb el meu germà, un dia <strong>de</strong> festa, al barri <strong>de</strong> Dalt. La Montserrat, la Núria i la Mercè -conegu<strong>de</strong>s oficialment a la família<br />
era a Sant Guim. Encara que passés<br />
cinc dies a la setmana a Barcelona,<br />
jo vivia a Sant Guim, i volia continuar<br />
així. Aspirava a acabar els estudis<br />
i tornar-me'n cap allà. A Barcelona<br />
hi tenia companys, però no<br />
amics. Vaig trigar molt temps a tenirn'hi,<br />
d'amics. No va ser fins al final<br />
<strong>de</strong> la carrera i el primer any <strong>de</strong> treballar-hi.<br />
I no va ser fins llavors que<br />
vaig començar a sentir que també<br />
vivia a Barcelona. Sempre he pensat<br />
que els amics són una <strong>de</strong> <strong>les</strong> coses<br />
més importants que hi ha.<br />
A la universitat vaig estudiar<br />
arqueologia, conscient que no en<br />
podria viure i que, quan acabés,<br />
m'hauria d'espavilar a trobar feina<br />
en alguna altra cosa. Tenia bastant<br />
coll avall que el més probable era<br />
que acabés <strong>de</strong>dicada a l'ensenyament.<br />
Mentre estudiava, vaig publicar<br />
el meu primer llibre. 1, encara<br />
que vaig tenir l'agradable sorpresa<br />
com "<strong>les</strong> nenes"- jugant amb els gatets <strong>de</strong> cal padrí.<br />
<strong>de</strong> cobrar drets d'autor (allò semblava<br />
gairebé un somni), també era<br />
bastant clar que la literatura no em<br />
donaria pas per a posar plat a taula<br />
cada dia i per a pagar el lloguer d'un<br />
sostre.<br />
La publicació <strong>de</strong>l meu primer llibre<br />
em va semblar un es<strong>de</strong>veniment<br />
tan increïble que gairebé no gosava<br />
parlar-ne amb ningú, fins al punt<br />
que algun amic se'm va enfadar i tot<br />
perquè no li ho havia dit. Amb una<br />
mena d'esperit fatalista, que he patit<br />
tota la vida, m'imaginava que passaria<br />
alguna cosa, alguna catàstrofe,<br />
que impediria que el somni acabés<br />
fent-se realitat: potser l'editorial<br />
s'arruïnaria i hauria <strong>de</strong> tancar, o potser<br />
hi hauria un cop d'estat i tornarien<br />
a prohibir que s'edités en català.<br />
)a veieu que no m'hi posava per<br />
poc. Per sort, la vida va seguir el seu<br />
curs sense fer cas <strong>de</strong> <strong>les</strong> meues elucubracions<br />
i un dia d'abril em vaig<br />
trobar amb el llibre a <strong>les</strong> mans. Es<br />
titulava De qui és el bosc?. Era una<br />
novel·la realista, protagonitzada per<br />
una colla d'amics que vivien al barri<br />
<strong>de</strong> Dalt d'un poble que era com \'alter<br />
ego <strong>de</strong>l meu. M'havia <strong>de</strong>cidit a<br />
escriure'l un dia que una amiga, lletraferida<br />
com jo, m'havia portat un<br />
retall <strong>de</strong> diari amb la convocatòria<br />
13<br />