53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

18
punt de rebentar. Avui feia un bo
increïble. El dia s'allarga a passos de
gegant. Quan he sortit per anar a
classe de música, la tarda s'havia
vestit de tons daurats, la llum i les
ombres jugaven amb les teulades i
donaven relleus inesperats a les
cases i a l'església de Nótre Dame
de la Chapelle, al capdavall d'un
dels carrers que donen al Sablón.
Brueghel el Vell és enterrat en
aquesta església. Algun dia hi entraré.
Avui era un d'aquells dies en què
penses que et podries quedar en
aquest país per sempre.
U-4-89
Plou, plou i plou. Mentre escric,
sento la remor de la pluja als jardins
de darrere casa.
12-5-89
Són les deu de la nit i encara no
s'ha fet fosc del tot. Després de dos
dies de pluja, el vent s'ha endut tots
els núvols. Des de la finestra de la
meva habitació veig els avets del
jardí d'uns veïns i un bedoll escabellat,
i la silueta fosca d'una casa
retallant-se contra un cel d'un blau
especial, surrealista, il·luminat per
les darreres llums del vespre, un cel
que sempre em recorda alguns quadres
de Magritte.
Dilluns, 19-6-89
Una lluna plena, grassa i galta-
Juny de 1994. Cap de setmana
de comiat a les Ardennes.
De Zwin, a la costa belga. Prenent notes per a una novel·la que algun dia acabaré d'escriure.,
roja, flota lentament per aquesta nit
breu i càlida, com poques n'he
conegudes a Brussel·les.
Dimecres, 5-7-89
Fa una xafogor insuportable. La
Remei m'ha avisat que això no és
res, que la calor a Brussel·les pot ser
terrible.
Diumenge, 30-7-89
El mes de juliol s'acaba i les
meves vacances es van acabar
abans-d'ahir, o més aviat ahir, quan
la Montserrat i la Concepció van
agafar el tren per tornar cap a
Barcelona i jo em vaig quedar sola a
Brussel·les, amb aquell buit sobtat
que sempre em queda després d'haver
passat uns dies en companyia de
gent amb qui em trobo bé. Avui, a
més, després d'un mes de juliol sense
ni una gota de pluja, el temps ha
recuperat l'estil belga: el dia ha estat
gris i tardoral, amb el vent agitant
brúfolament els arbres i l'aigua
caient a bots i barráis. Tot i que la
calor excessiva m'atordeix, m'agradaria
tenir encara uns quants dies
d'estiu, si no la tardor se'm pot fer
inacabable.
7-8-89
Els dies s'han començat a
escurçar. L'home que viu al primer
pis de la casa que hi ha just a davant
de la meva, quan travesses la cruïlla
en diagonal, ha encès la llum de la
sala i ha mirat un moment per la
finestra. Gairebé sempre té les cortines
de la sala obertes i jo el veig
bellugar-s'hi, igual que ell em deu
veure a mi. Al principi de ser en
aquest pis, quan encara no m'havia
posat cortines, tenia la impressió de
formar una mena de triangle amb
aquest veí i un altre que va anar a
viure just a la casa de davant, a l'altra
banda del carrer, poc temps després
del meu trasllat, i que tampoc
no tenia cortines. A mi em resultava
inevitable observar-los, com suposo
que ells m'observaven a mi. Ara
continuo tenint el costum de xafardejar
distretament per la finestra: