53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

antagonistes." Ben segur que avui
està fent molt més per l'òpera que
quan cantava, ja que llavors l'únic
que comptava per a ella era treballar
de valent i complaure el seu
públic. Avui la comesa és molt més
important; expandir l'òpera i fer-la
arribar arreu tant com sigui possible.
Malgrat la complexitat i el risc que
suposa fer escenificar i coordinar els
diversos grups que componen l'espectacle
més complet, és necessari
que la mateixa presidenta esdevingui
la directora general de totes les
produccions.
Pel que fa a l'AAOS, bo serà fer
un esment de la ingent tasca operística
que realitza. Enguany s'està
desenvolupant la XX Temporada
d'Òpera a Sabadell i el XIV Cicle
d'Òpera a Catalunya. Al teatre La
Faràndula de Sabadell i a unes
quantes ciutats catalanes més, s'hi
han portat les principals òperes alemanyes,
franceses o italianes. Han
participat en les òperes sabadellenques
cantants de prestigi, com
Pedro Lavirgen, Fiorenza Cossotto,
loan Pons, Francisco Ortiz, Vicenç
Sardinero -que morí el passat dia 2
de febrer-, etc. N'han sortit també
joves valors que avui volten per
importants teatres operístics d'arreu:,
Josep Bros, Àngel Odena, etc.
Enedina Lloris fou la gran diva que
també va sortir de l'òpera de Sabadell,
si bé per una malaltia crònica
es veié obligada a deixar l'òpera,
allò que ella més estimava. Cada
vegada hi ha un públic més nombrós
que gaudeix del que fins ara li
havia estat negat. L'òpera a l'abast
de tothom l'ha possibilitat l'AAOS.
La pluralitat que comporta l'òpera
cal valorar-la en la seua justa
mesura. D'entrada era necessari disposar
d'una orquestra; durant cinc
anys s'havien de contractar orques-
I
tVolfgang Amadeus
LE NOZZE Dl
FIGARÓ
òpera en quatre actes
ASSOCIACIÓ DAMICS DE L'ÒPERA
DE SABADELL
VI FESTIVAL
Cartell de l'òpera "Le nozze di Fígaro".
tres foranes; també s'havia de formar
un cor que pogués escometre
les més diverses exigències de les
partitures, així com disposar d'un
bon equip artístic i tècnic. Això pot
semblar senzill des de fora, però
Mirna Lacambra -que coneixia profundament
l'òpera- sabia que l'esperava
la funció operística més
important de la seua vida i també la
més compromesa: produir òpera
per a tothom. Els coneixements de
la presidenta havien de ser decisius
per tal de portar endavant aquest
suggestiu projecte. Un cop s'havia
fet el primer pas ja no es podiat tornar
enrere. La decisió fou definitiva.
L'any 1987 es constitueix l'orquestra
pròpia, que tanta falta feia. Al Cercle
Sabadellès tingueren lloc les audicions
per tal d'escollir els músics
que havien de compondre l'Orquestra
Simfònica del Vallès. El mestre
Albert Argudo es posà al capdavant
de la nova orquestra i molt aviat es
pogueren veure els primers resultats.
A causa del fort pressupost que
comporta posar en escena una òpera,
en bona part pel cost de l'orquestra,
passat algun temps fou aconsellable
arribar a un acord amb
l'orquestra i trobar una solució que
fos bona per a ambdues parts. La
independència de l'orquestra semblava
el desenllaç, i l'orquestra es va
constituir en societat cooperativa.
Passats els anys, podem dir que tots
plegats hi han sortit guanyant i avui
l'Orquestra Simfònica del Vallès
continua essent l'orquestra titular de
l'AAOS. Per a cada òpera s'han de
contractar els diferents directors
d'escena, d'entre els quals hem de
palesar la gran fantasia i magnífics
muntatges oferts pel sabadellenc
Francesc Ventura, per Pau Monterde,
per Estefano Poda, etc. En
aquests vint anys també han estat
molts els directors musicals, dels
quals cal recordar Eugenio Marco
-ja traspassat-, Ivan Anguelov, Federico
García Vigil, Francesco Corti,
Elisabetta Maschio, Odón Alonso,
Frederic Chaslin, Javier Pérez
Batista, Maurizzio di Robbio, Elio
Orciuolo, Salvador Brotons, Albert
Argudo, etc. Tol plegat un munt de
feina que s'ha anat superant amb
èxit.
L'impuls de l'AAOS els fa pensar
en una nova activitat -en aquest
cas, la pedagogia operística- que els
porta a crear una escola d'òpera i
impartir-hi cursos intensius de tres
mesos sobre una determinada òpe-
6^