53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Visita d'Alfons xm a Esterri, 1918 aprox. (Reg. 120).<br />
Es tracta <strong>de</strong>l fons més extens <strong>de</strong> l'Arxiu d'Imatges <strong>de</strong>l<br />
<strong>Consell</strong>, tant pel que fa a volum com a cronologia. Les<br />
748 fotografies <strong>de</strong> què consta el conjunt repassen te<br />
màticament múltip<strong>les</strong> àmbits <strong>de</strong> <strong>les</strong> valls <strong>d'Àneu</strong> i abra<br />
cen un perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> temps comprès entre els anys 1880 i<br />
1968. La camera impressiona <strong>de</strong>cididament i puntual<br />
visites <strong>de</strong> personalitats històriques ben diverses, com el<br />
rei Alfons xiii, el general Franco o els successius bisbes<br />
d'Urgell; celebracions populars i religioses, incloses fes<br />
tes majors, aplecs i processons; retrats <strong>de</strong> moltes famí<br />
lies <strong>de</strong> <strong>les</strong> valls, amb avis, pares i fills aplegats davant<br />
d'un llençol que fa <strong>de</strong> fons aparentment improvisat; cas<br />
tells i esglésies, amb el seu mobiliari i els <strong>de</strong>talls artístics<br />
i arquitectònics <strong>de</strong> l'art sacre; excursions diverses a llacs<br />
i muntanyes, com la realitzada a l'estany d'Airoto, com<br />
a acompanyant <strong>de</strong>l príncep <strong>de</strong> Mònaco, l'avi <strong>de</strong> l'actual<br />
Rainier; panoràmiques <strong>de</strong>ls pob<strong>les</strong> i <strong>de</strong>l seu entorn, <strong>de</strong><br />
la seua riquesa natural i cultural; l'arribada <strong>de</strong>ls primers<br />
automòbils... Un magnífic aplec d'imatges que docu<br />
menta <strong>de</strong> manera precisa la memòria històrica <strong>de</strong>ls<br />
aneuencs.<br />
El fons original, ben conservat, classificat i documentat<br />
per Antoni Jiménez Campi, hereu actual <strong>de</strong> casa Cor<br />
bera d'Esterri d'Aneu, és el resultat complet <strong>de</strong> molts<br />
anys <strong>de</strong> <strong>de</strong>dicació <strong>de</strong> diversos membres <strong>de</strong> la família<br />
Campi a l'afecció fotogràfica. D'entre tots <strong>de</strong>staca amb<br />
força, amb una visió avançada <strong>de</strong> la imatge, per la seua<br />
exquisida qualitat i pel nombre <strong>de</strong> fotografies realitza<br />
<strong>de</strong>s, mossèn Dot Campi i Aités.<br />
El fotògraf<br />
Nascut a Esterri <strong>d'Àneu</strong> el 2 <strong>de</strong> març <strong>de</strong> l'any 1897, fill<br />
<strong>de</strong> l'apotecari Josep Campi Martí, que anys <strong>de</strong>sprés<br />
fóra alcal<strong>de</strong> <strong>de</strong>l poble, i <strong>de</strong> Neus Aités Badia, mestres<br />
sa <strong>de</strong> casa. Dot Campi passa la seua infància a la casa<br />
pairal conjuntament amb els seus germans i germanes,<br />
i només <strong>de</strong>ixarà el poble i la llar per anar a la Seu d'Ur<br />
gell. Tenia 16 anys. Allà estudiarà al seminari conciliar<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'any 1913 fins al 1923. En aquesta època tindrà<br />
l'assistència <strong>de</strong>l seu oncle mossèn Eduard Campi, que<br />
exerceix ministeri a la Seu. Durant aquests anys <strong>de</strong><br />
seminarista el jove estudiant Dot, aprofitant <strong>les</strong> seues<br />
ana<strong>de</strong>s i vingu<strong>de</strong>s a Aneu, realitzarà algunes <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
fotografies més emblemàtiques <strong>de</strong>l Fons Corbera.<br />
Fou or<strong>de</strong>nat sacerdot, a la Seu l'any 23, i ben aviat seria<br />
<strong>de</strong>stinat, com a coadjutor, a diverses parròquies <strong>de</strong>l<br />
pla: l'any 1926, a Menàrguens i els anys 1927 i 1928, a<br />
Taús. El juliol <strong>de</strong>l 29 se li assigna la parròquia <strong>de</strong> Sant<br />
Serni d'Àrreu. Retorna, doncs, a Aneu per tal d'exercir<br />
el sacerdoci fins que l'esclat <strong>de</strong> la Guerra Civil va can<br />
viar sobtadament la seua trajectòria. Juntament amb el<br />
seu germà Agustí, rector <strong>de</strong> Borén, es veu obligat a<br />
marxar camí <strong>de</strong> l'exili. Primer a Bor<strong>de</strong>us, a França, per<br />
entrar posteriorment, l'any 1938, al País Basc, i residirà<br />
la resta <strong>de</strong> la guerra a Bilbao. L'any 1939, ja finalitzada<br />
la contesa, retorna a Esterri i, poc temps <strong>de</strong>sprés, se li<br />
assigna <strong>de</strong>finitivament la parròquia d'Escalarre i els<br />
pob<strong>les</strong> <strong>de</strong>l voltant. Aquí és on viurà pràcticament la<br />
resta <strong>de</strong> la seua vida, fet que no li impedirà recórrer<br />
:a