53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

More documents

Recommendations

Info

80 humà és una figura del món que pot produir desviacions o canvis en el seu s/gn/ï/caní (el cos), rellevants des del punt de vista significatiu, a partir dels quals sorgeix el significat. Aquest és, en definitiva, el punt de partida de qualsevol anàlisi científica de la comunicació no verbal, sovint paral·lela a la comunicació verbal, però respecte de la qual té l'avantatge -o l'inconvenient- de resultar menys controlable, per part de l'emissor, i això ens permet de detectar disparitats entre allò que ens diu una persona i allò que ens diu el seu cos, per exemple quan demanem algun servei o favor a algú. A més, cal tenir en compte que així com és perfectament possible callar, la mirada, la postura, etc. del nostre cos constitueixen una evidència que no podem fer desaparèixer. Per últim, no ens ha d'estranyar l'existència de diferències significatives entre el llenguatge no verbal de les diverses cultures que hi ha en el món, per bé que resulta innegable l'existència d'universals que ens permeten d'entendre'ns -fins a cert punt, i encara que no coneguem la seua llengua- amb un japonès o amb un habitant de l'Àfrica profunda. Són set les vies d'anàlisi habitualment utilitzades per analitzar el llenguatge no verbal, i es refereixen als aspectes següents: a- moviments del cos b- característiques físiques c- comportaments de contacte entre els individus d- parallenguatge e- proxèmica f- accessoris que utilitzem g- factors ambientals A- Moviments del cos Segons una classificació comu- Acariciar-se els cabells pot constituir una activitat amb finalitats de seducció, quan es realitza davant d'altres persones. En solitari o mentre es contesta un examen té més aviat a veure amb el nerviosisme o amb la incomoditat de qui practica aquesta acció. nament acceptada (Knapp, Mark L. Essentials oi nonverbal communicatiorí), es divideixen en cinc categories: 1. Emblemes. Són actes no verbals que tenen una traducció específica, coneguda i compartida per la majoria dels membres d'un mateix grup social. Es tracta de gestos que substitueixen perfectament una frase i, sovint, existeix una relació entre la forma de l'emblema i el seu significat. Un exemple magnífic el constitueix la botifarra: tanquem el puny i el dobleguem pel colze, mentre el colpegem enèrgicament amb la mà de l'altre braç. Oi que no cal explicar-ne el significat? 2. Il·lustradors. S'anomenen així els gestos que acompanyen la nostra conversa i li serveixen de suport. Emfasitzem allò que diem, movem els braços, realitzem cercles amb les mans, en una coreografia més o menys florida, segons les cultures que considerem. 3. Mostres d'afecte. El rostre constitueix un camp essencial en la manifestació dels afectes, d'una manera altament estereotipada, especialment quan es tracta de reflectir alguna de les sis emocions bàsiques: sorpresa, por, disgust, còlera, felicitat i tristesa. 4. Reguladors. Són aquells actes no verbals que mantenen i regulen
l'alternança parlant/oient, en una conversa, i que ens serveixen per iniciar-la, mantenir-la o interrompre-la: moviments del cap i de les mans, inclinació del cos, contacte visual, etc. D'aquí ve que puguem dir que tal o tal altra persona sap escoltar, o que tal altra és una pesada, incapaç de detectar els senyals que emetem, més o menys subtilment, quan no desitgem continuar una conversa. 5. Adaptadors. Hom tendeix a creure que es tracta de conductes apreses, generalment, en la infantesa dels individus, que consisteixen a rascar, estirar, refregar... els cabells d'un mateix, un encenedor, una pipa, unes ulleres, l'espatlla del nostre interlocutor, etc. Si ens hi fixem, comprovarem que poden facilitarnos molts indicis sobre el grau de tensió, avorriment, nerviosisme, inseguretat, etc., de nosaltres mateixos 0 dels nostres interlocutors. Punts de venda Fumar serveix, en ocasions, per relaxar-se, guanyar temps abans de constestar, mantenir les mans ocupades... Lògicament, hi ha estils ben diversos a l'hora de fer-ho. B- Característiques físiques Moltes investigacions han demostrat que l'atractiu físic, l'aspecte exterior, té una profunda importància en les relacions humanes i que tendim a respondre més favorablement a les persones desconegudes que ens resulten atractives. Sortosament, existeixen diferències importants (entre els individus, els grups i les cultures) pel que fa a allò que considerem atractiu, a banda del fet que la percepció d'un mateix es veu influenciada per la pròpia autoestima. A l'hora d'analitzar les anomenades característiques físiques, podem analitzar, entre d'altres, els aspectes olfactius, el pèl del cos, la roba i tota mena d'artefactes (maquillatge, ulleres, tatuatges, insígnies, etc.) que contribueixen, més o menys conscientment, a definir el contingut significatiu del rostre i del COS. 9 PUNT m LLIBRE c/ Bisbe Messeguer, 11 • 25003 LLEIDA Tel. 973 26 48 88 - Fax 973 26 83 75 LLIBRERIA QUERA Petritxol, 2 - Tel, 93 318 07 43 08002 BARCELONA E-mail; llibquera@seker.es LLIBRES El Genet Blau Carrci-Ballester. 13, LLEIDA TcL: 973 27 52 07 E-mail: elgenetblau@infolleida.com 81 o
Page 2 and 3:
Les Planes de Son centre de natura
Page 4 and 5:
^ LA PI PI DA )i Mercè Canela = 1
Page 6 and 7:
4 LA P I P I D A Per Montserrat Bur
Page 8 and 9:
Un moment de l'entrevista. s'ha fet
Page 10 and 11:
-a: 8 L'administració ens té molt
Page 12 and 13:
10 per més pastors que siguem, som
Page 14 and 15:
.ÉrtHMiÜMlII Foto de família a l
Page 16 and 17:
4 A Santillana del Mar, l'últim an
Page 18 and 19:
16 nyada d'un professor de la unive
Page 20 and 21:
18 punt de rebentar. Avui feia un b
Page 22 and 23:
20 LO R O V E L L DE L'OU Per Emili
Page 24 and 25:
o •o 12 drangular, travessada per
Page 26 and 27:
o aC 2^ Restitució virtual de la t
Page 28 and 29:
16 vaixells fenicis, navegant des d
Page 30 and 31:
o 28 El parament del fossat de l'ib
Page 32 and 33: 30 LA L L U C A N A Texr ¡fotos: P
Page 34 and 35: -=c 32 Monestir de Sera. L'estiu de
Page 36 and 37: Pelegrins al Parkhor. nat nombre de
Page 38 and 39: 30 Festa en un poblet prop de Lhasa
Page 40 and 41: -=c 38 Dos dies després vam fer el
Page 42 and 43: 40 Camàlics travessant un pont, ja
Page 44 and 45: ^^1 dins dels armaris de la postgue
Page 46 and 47: U Testimonis i documents: el seu va
Page 48 and 49: u força fonamentats que sigui ibè
Page 50 and 51: territoris catalans, una vella i pe
Page 52 and 53: Bibliografia comentada COROMINES, J
Page 54 and 55: 51 reviure. Estic segura que un bon
Page 56 and 57: 54 L A O S a U E R A Per Josep Mora
Page 58 and 59: o* \ ímMsttt is,STA. ANA Hundí !
Page 60 and 61: O' -=c 58 GENERALITAT DE CATALUNYA
Page 62 and 63: éO tadà per fer una oferta de l'a
Page 64 and 65: 62 Actuació del cor de l'AAOS al f
Page 66 and 67: é4 A N A 1 R o N S Texr i foros: F
Page 68 and 69: 66 de 5 X 5 m, que molt bé podria
Page 70 and 71: 68 S A L 1 S P A S TexT i fotos: Jo
Page 72 and 73: 70 Gravat de Burgkmair (1515). Darr
Page 74 and 75: Fragment de la butlla del papa Silv
Page 76 and 77: -=c 7^ ^ V^A^ÏJ V r . •, V vv, ,
Page 78 and 79: '^5 76 LA G R I P I A Fotos: Joan B
Page 80 and 81: III Setmana Medieval a les valls d'
Page 84 and 85: LO C O D E R Per Andreu Loncà, Enr
Page 86 and 87: 8^ Ha de fer un reportatge sobre la
Page 88 and 89: 86 sència, el naixement de la Pàt
Page 90 and 91: 88 ment pel poeta en els seus sojor
Page 92 and 93: Visita d'Alfons xm a Esterri, 1918
Page 94 and 95: •9 lli diverses ocasions. Mor l'l
Page 96: Patronat de Turisme. Diputació de
show all

53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?