53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

More documents

Recommendations

Info

70 Gravat de Burgkmair (1515). Darrere el quadre, l'aprenent en posició de moldre els pigments. "«De/ modo de pintar una montaña al fresco (o) en seco». Si quieres pintar una montaña al fresco o en seco, prepara un color verdacho, con una parte de negro y dos de ocre. Degrada los colores, al fresco, con blanco y sin temple; y en seco, con albayalde y con temple, y aplícalos de la misma forma que a una figura, con sombras y relieves. Y cuando tengas que pintar montañas que parezcan más alejadas, oscurece un poco más los colores, y cuando quieras que aprezcan más cercanas, usa colores más claros. Si quieres adornar dichas montañas con vegetación de árboles o hierba, pinta primero los troncos de los árboles con negro puro templado, lo que es difícil de hacer al fresco, y luego haz un color para las hojas con verde oscuro, o con verde azulado, ya que la tierra verde no resulta adecuada, y píntalas empastando. Luego prepara un verde con amarillento, que sea bastante más claro; y pinta con él menos hojas reduciendo la cantidad hacia las cimas.' Luego da algunos toques en los claros de las cimas también con amarillento y verás los relieves de los árboles y la vegetación..." "• La meua paleta poc es diferencia de la que va descriure Cennini o de la de qualsevol pintor romànic dels que voltaven pel Pirineu. No utilitzo la pobra paleta de pintura de frescos per nostalgia ni per romanticisme. Ho faig molt conscient que les sensacions naturals i reals dels colors que aporten els pigments són riquíssimes i m'atansen d'una manera molt sensible a la natura. Curiosament la paleta derivada dels conceptes de l'òptica física, indiscutiblement uns conceptes ben naturals, genera artiíiciositat. NOTES 1.- Per aquest motiu s'anomena pintura al fresc, ja que el pigment aplicat sobre la capa de morter format per hidròxid de calci i sorra quedara fixat a la superficie quan l'hidròxid de calci es transformi en carbonat de calci. 2.- VASARI, GiORCio. Las vidas de los más excelentes arquitectos, pintores y escultores... Tecnos: Madrid, 1998. 3.- CENNINI, CENNINO. Tratado de la pintura. Barcelona: E. Messeguer editor, 1979, cap. Lxxxv. 4.- CENNINI, CENNINO. Tratado de la pintura. Barcelona: E. Messeguer editor, 1979, cap. LXXXVI.
LO FORAT DE LA GUINEU Un papir mil·lenari a la Seu d'Urgell ipr. .«*.•#- ' ^H ^ft "•^e-ialH --^JÍBfll HB' fS^P •* **" ^K^ ' ' ->b :_-•'^· "fMMLMIiS fitg^t'^ '•»·»^ r-•»-i5'»«,-3P(t |áta»"~~-'-'—•». —••'^••-•· • . . . : : . - - . •' ' 'V - . ^ « - - ,.'.i*-"» - t Per Jesús Altiiro i Perucho Catedràtic de Paleografia i Diplomàtica Membre del Comitè Internacional de Paleografia Llatina "* , "^ Fragment de la butlla del papa Silvestre II (part superior). Museu Diocesà d'Urgell. La Seu d'Urgell custodia en els seus arxius i museus un nombrós i important patrimoni bibliogràfic i documental antic, i, particularment en el camp diplomàtic, cal destacar que té cura de les peces més anti gues que romanen actualment dins el nostre terrer, perquè a l'Archivo Histórico Nacional de Madrid ens tenen les restes fragmentàries d'al gun document probablement d'ori gen tortosí del segle vii. N'hi ha prou amb recordar, en efecte, que el do cument urgellès de més vellúria és de l'any 812 i que només del segle IX han arribat fins a nosaltres un cen tenar de diplomes originals, la ma joria originaris d'Urgell i conservats encara als seus arxius. Tots aquests documents, atesa 7/
Page 2 and 3:
Les Planes de Son centre de natura
Page 4 and 5:
^ LA PI PI DA )i Mercè Canela = 1
Page 6 and 7:
4 LA P I P I D A Per Montserrat Bur
Page 8 and 9:
Un moment de l'entrevista. s'ha fet
Page 10 and 11:
-a: 8 L'administració ens té molt
Page 12 and 13:
10 per més pastors que siguem, som
Page 14 and 15:
.ÉrtHMiÜMlII Foto de família a l
Page 16 and 17:
4 A Santillana del Mar, l'últim an
Page 18 and 19:
16 nyada d'un professor de la unive
Page 20 and 21:
18 punt de rebentar. Avui feia un b
Page 22 and 23: 20 LO R O V E L L DE L'OU Per Emili
Page 24 and 25: o •o 12 drangular, travessada per
Page 26 and 27: o aC 2^ Restitució virtual de la t
Page 28 and 29: 16 vaixells fenicis, navegant des d
Page 30 and 31: o 28 El parament del fossat de l'ib
Page 32 and 33: 30 LA L L U C A N A Texr ¡fotos: P
Page 34 and 35: -=c 32 Monestir de Sera. L'estiu de
Page 36 and 37: Pelegrins al Parkhor. nat nombre de
Page 38 and 39: 30 Festa en un poblet prop de Lhasa
Page 40 and 41: -=c 38 Dos dies després vam fer el
Page 42 and 43: 40 Camàlics travessant un pont, ja
Page 44 and 45: ^^1 dins dels armaris de la postgue
Page 46 and 47: U Testimonis i documents: el seu va
Page 48 and 49: u força fonamentats que sigui ibè
Page 50 and 51: territoris catalans, una vella i pe
Page 52 and 53: Bibliografia comentada COROMINES, J
Page 54 and 55: 51 reviure. Estic segura que un bon
Page 56 and 57: 54 L A O S a U E R A Per Josep Mora
Page 58 and 59: o* \ ímMsttt is,STA. ANA Hundí !
Page 60 and 61: O' -=c 58 GENERALITAT DE CATALUNYA
Page 62 and 63: éO tadà per fer una oferta de l'a
Page 64 and 65: 62 Actuació del cor de l'AAOS al f
Page 66 and 67: é4 A N A 1 R o N S Texr i foros: F
Page 68 and 69: 66 de 5 X 5 m, que molt bé podria
Page 70 and 71: 68 S A L 1 S P A S TexT i fotos: Jo
Page 74 and 75: Fragment de la butlla del papa Silv
Page 76 and 77: -=c 7^ ^ V^A^ÏJ V r . •, V vv, ,
Page 78 and 79: '^5 76 LA G R I P I A Fotos: Joan B
Page 80 and 81: III Setmana Medieval a les valls d'
Page 82 and 83: 80 humà és una figura del món qu
Page 84 and 85: LO C O D E R Per Andreu Loncà, Enr
Page 86 and 87: 8^ Ha de fer un reportatge sobre la
Page 88 and 89: 86 sència, el naixement de la Pàt
Page 90 and 91: 88 ment pel poeta en els seus sojor
Page 92 and 93: Visita d'Alfons xm a Esterri, 1918
Page 94 and 95: •9 lli diverses ocasions. Mor l'l
Page 96: Patronat de Turisme. Diputació de
show all

53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?