53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
mitat <strong>de</strong> l'interior <strong>de</strong> l'habitatge.<br />
Afortunadament, mare i fill n'havien<br />
sortit físicament il·<strong>les</strong>os, però no <strong>de</strong><br />
l'ensurt que tan <strong>de</strong>spietadament els<br />
havia <strong>de</strong>spertat. Quant al rocall<br />
amuntegat al carrer, passaren mesos<br />
abans que el noi, amb la seua magra<br />
suor i pobra economia, aconseguís,<br />
com un heroi, aixecar-lo i <strong>de</strong>ixar-lo<br />
estructurat fins a arribar a la teulada.<br />
S'ho havia ben guanyat, però <strong>les</strong> circumstàncies<br />
no el <strong>de</strong>ixaren gaudir<br />
<strong>de</strong>l que completà amb tant d'esforç.<br />
A poc a poc i amb tot el seu dret,<br />
arribà el moment <strong>de</strong> buscar-se una<br />
xicota, i es <strong>de</strong>spertà la curiositat <strong>de</strong> tota<br />
la població el dia <strong>de</strong>l seu casament, a<br />
pocs quilòmetres <strong>de</strong>l poble. 1 atesa la<br />
singularitat i <strong>les</strong> fantasies <strong>de</strong>l noi, els<br />
companys volgueren organitzar l'antic<br />
costum <strong>de</strong> rebre els nuvis a l'entrada<br />
<strong>de</strong> la població, a cavall <strong>de</strong> mula seguit<br />
<strong>de</strong> l'aixovar <strong>de</strong> la núvia. Enmig <strong>de</strong> la<br />
curiositat i la tafaneria, com si d'un<br />
gran es<strong>de</strong>veniment es tractés, mig<br />
poble acudí a rebre'ls travessant el<br />
recorregut fins a casa seua, enmig <strong>de</strong><br />
tol l'aldarull, cofoi ell i amb certa timi<strong>de</strong>sa<br />
la núvia.<br />
Per completar la festa, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l<br />
sopar, on no faltà el suculent conill<br />
estofat amb bolets per a tota la parentela,<br />
amics i veïnat, s'havia preparat<br />
l'arcaic costum, <strong>de</strong> gust dubtós, <strong>de</strong> fer<br />
un brou <strong>de</strong> gallina per obsequiar els<br />
nuvis en la seua primera nit, un cop<br />
posats al llit, seguit <strong>de</strong> xocola <strong>de</strong>sfeta<br />
cap a la matinada. Ajudats per alguna<br />
persona en <strong>de</strong>sacord amb el muntatge,<br />
que va camuflar dissimuladament<br />
la parella, van <strong>de</strong>saparèixer <strong>de</strong> cop i<br />
no es pogué saber on s'havien ficat. I<br />
encara els estarien buscant si no<br />
hagués arribat la claror <strong>de</strong>l nou dia. I<br />
entre altres avatars ben sucosos, el<br />
nostre amic, ja organitzada la seua<br />
vida, fou nomenat agutzil i, alhora,<br />
campaner <strong>de</strong>l poble, ell, que encara<br />
Jaume Cadiraire, amb el cigarret a la boca, col·laborant a Santa Maria <strong>d'Àneu</strong>. Foto: Arxiu Casovall.<br />
recordava els tocs <strong>de</strong>ls avantpassats.<br />
Puc recordar clarament els <strong>de</strong>ls enterraments,<br />
que sonaven llastimosament,<br />
amb un especial to menor i<br />
allargant la ressonància que penetrava<br />
fins i tot al cor <strong>de</strong>ls més insensib<strong>les</strong>.<br />
On s'esmerçava amb totes <strong>les</strong><br />
seues forces era en el retrò <strong>de</strong> <strong>les</strong> festes<br />
anuals, i força vega<strong>de</strong>s, ajudat per<br />
la quitxalla i amb el seu entusiasme,<br />
va faltar poc que fés donar la volta a<br />
la campana, i a ell i tot.<br />
Com a home voluntarios que era,<br />
per a qualsevol es<strong>de</strong>veniment important,<br />
a <strong>les</strong> cases on tenia confiança<br />
es presentava <strong>de</strong>cidit a oferir<br />
els seus serveis, ja fossin casaments,<br />
matances <strong>de</strong> porc, <strong>de</strong>funcions, etc.<br />
En una d'aquestes ocasions, l'home<br />
es posà tan neguitós al veure que a la<br />
cuina no hi havia moviment d'ol<strong>les</strong><br />
ni focs encesos que tot inquiet es dirigí<br />
al capdavanter <strong>de</strong> la casa per<br />
advertir-lo que el temps acuitava i<br />
que tota la gentada <strong>de</strong> fora se n'hauria<br />
<strong>de</strong> tornar amb l'estómac buit acabat<br />
l'enterrament. Tornava a insistirhi<br />
al veure la calma amb què<br />
s'intentava asserenar-lo: "No et preocupis,<br />
que ara el més important és<br />
acompanyar el difunt fins als últims<br />
moments." Durant la cerimònia, la<br />
seua inquietud anava augmentant tot<br />
voltant l'església d'un costat a l'altre.<br />
La seua gran sorpresa fou quan al fer<br />
entrar tota aquella gent dins la casa<br />
trobà <strong>les</strong> tau<strong>les</strong> para<strong>de</strong>s i <strong>les</strong> olors <strong>de</strong>l<br />
dinar a punt <strong>de</strong> servir. Es clar, en<br />
aquells temps ni remotament era costum<br />
encomanar-lo al restaurant.<br />
L'home quedà tan perplex i amb una<br />
cara <strong>de</strong> satisfacció i riallada que<br />
ensenyava totes <strong>les</strong> seues pobres<br />
<strong>de</strong>nts.<br />
Acabaré la història assegurant<br />
que la seua muller va <strong>de</strong>mostrar estimar-lo<br />
molt, perquè els últims anys<br />
<strong>de</strong> la seua vida visqué molt satisfet,<br />
feliç i ben cuidat, fins als darrers<br />
moments, i encara que cap als anys<br />
seixanta tingué ocasió <strong>de</strong> trobar bona<br />
feina fora <strong>de</strong>l país, mai no volgué<br />
abandonar els seus orígens rurals,<br />
cofoi i content com a "profeta a la<br />
seua terra".<br />
És una satisfacció rememorar<br />
aquells éssers no gaire llunyans que<br />
amb la seua original trajectòria ajudaren<br />
a omplir la nostra vida gairebé<br />
sense adonar-se'n.<br />
<strong>53</strong>