23.04.2013 Views

53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

mitat <strong>de</strong> l'interior <strong>de</strong> l'habitatge.<br />

Afortunadament, mare i fill n'havien<br />

sortit físicament il·<strong>les</strong>os, però no <strong>de</strong><br />

l'ensurt que tan <strong>de</strong>spietadament els<br />

havia <strong>de</strong>spertat. Quant al rocall<br />

amuntegat al carrer, passaren mesos<br />

abans que el noi, amb la seua magra<br />

suor i pobra economia, aconseguís,<br />

com un heroi, aixecar-lo i <strong>de</strong>ixar-lo<br />

estructurat fins a arribar a la teulada.<br />

S'ho havia ben guanyat, però <strong>les</strong> circumstàncies<br />

no el <strong>de</strong>ixaren gaudir<br />

<strong>de</strong>l que completà amb tant d'esforç.<br />

A poc a poc i amb tot el seu dret,<br />

arribà el moment <strong>de</strong> buscar-se una<br />

xicota, i es <strong>de</strong>spertà la curiositat <strong>de</strong> tota<br />

la població el dia <strong>de</strong>l seu casament, a<br />

pocs quilòmetres <strong>de</strong>l poble. 1 atesa la<br />

singularitat i <strong>les</strong> fantasies <strong>de</strong>l noi, els<br />

companys volgueren organitzar l'antic<br />

costum <strong>de</strong> rebre els nuvis a l'entrada<br />

<strong>de</strong> la població, a cavall <strong>de</strong> mula seguit<br />

<strong>de</strong> l'aixovar <strong>de</strong> la núvia. Enmig <strong>de</strong> la<br />

curiositat i la tafaneria, com si d'un<br />

gran es<strong>de</strong>veniment es tractés, mig<br />

poble acudí a rebre'ls travessant el<br />

recorregut fins a casa seua, enmig <strong>de</strong><br />

tol l'aldarull, cofoi ell i amb certa timi<strong>de</strong>sa<br />

la núvia.<br />

Per completar la festa, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l<br />

sopar, on no faltà el suculent conill<br />

estofat amb bolets per a tota la parentela,<br />

amics i veïnat, s'havia preparat<br />

l'arcaic costum, <strong>de</strong> gust dubtós, <strong>de</strong> fer<br />

un brou <strong>de</strong> gallina per obsequiar els<br />

nuvis en la seua primera nit, un cop<br />

posats al llit, seguit <strong>de</strong> xocola <strong>de</strong>sfeta<br />

cap a la matinada. Ajudats per alguna<br />

persona en <strong>de</strong>sacord amb el muntatge,<br />

que va camuflar dissimuladament<br />

la parella, van <strong>de</strong>saparèixer <strong>de</strong> cop i<br />

no es pogué saber on s'havien ficat. I<br />

encara els estarien buscant si no<br />

hagués arribat la claror <strong>de</strong>l nou dia. I<br />

entre altres avatars ben sucosos, el<br />

nostre amic, ja organitzada la seua<br />

vida, fou nomenat agutzil i, alhora,<br />

campaner <strong>de</strong>l poble, ell, que encara<br />

Jaume Cadiraire, amb el cigarret a la boca, col·laborant a Santa Maria <strong>d'Àneu</strong>. Foto: Arxiu Casovall.<br />

recordava els tocs <strong>de</strong>ls avantpassats.<br />

Puc recordar clarament els <strong>de</strong>ls enterraments,<br />

que sonaven llastimosament,<br />

amb un especial to menor i<br />

allargant la ressonància que penetrava<br />

fins i tot al cor <strong>de</strong>ls més insensib<strong>les</strong>.<br />

On s'esmerçava amb totes <strong>les</strong><br />

seues forces era en el retrò <strong>de</strong> <strong>les</strong> festes<br />

anuals, i força vega<strong>de</strong>s, ajudat per<br />

la quitxalla i amb el seu entusiasme,<br />

va faltar poc que fés donar la volta a<br />

la campana, i a ell i tot.<br />

Com a home voluntarios que era,<br />

per a qualsevol es<strong>de</strong>veniment important,<br />

a <strong>les</strong> cases on tenia confiança<br />

es presentava <strong>de</strong>cidit a oferir<br />

els seus serveis, ja fossin casaments,<br />

matances <strong>de</strong> porc, <strong>de</strong>funcions, etc.<br />

En una d'aquestes ocasions, l'home<br />

es posà tan neguitós al veure que a la<br />

cuina no hi havia moviment d'ol<strong>les</strong><br />

ni focs encesos que tot inquiet es dirigí<br />

al capdavanter <strong>de</strong> la casa per<br />

advertir-lo que el temps acuitava i<br />

que tota la gentada <strong>de</strong> fora se n'hauria<br />

<strong>de</strong> tornar amb l'estómac buit acabat<br />

l'enterrament. Tornava a insistirhi<br />

al veure la calma amb què<br />

s'intentava asserenar-lo: "No et preocupis,<br />

que ara el més important és<br />

acompanyar el difunt fins als últims<br />

moments." Durant la cerimònia, la<br />

seua inquietud anava augmentant tot<br />

voltant l'església d'un costat a l'altre.<br />

La seua gran sorpresa fou quan al fer<br />

entrar tota aquella gent dins la casa<br />

trobà <strong>les</strong> tau<strong>les</strong> para<strong>de</strong>s i <strong>les</strong> olors <strong>de</strong>l<br />

dinar a punt <strong>de</strong> servir. Es clar, en<br />

aquells temps ni remotament era costum<br />

encomanar-lo al restaurant.<br />

L'home quedà tan perplex i amb una<br />

cara <strong>de</strong> satisfacció i riallada que<br />

ensenyava totes <strong>les</strong> seues pobres<br />

<strong>de</strong>nts.<br />

Acabaré la història assegurant<br />

que la seua muller va <strong>de</strong>mostrar estimar-lo<br />

molt, perquè els últims anys<br />

<strong>de</strong> la seua vida visqué molt satisfet,<br />

feliç i ben cuidat, fins als darrers<br />

moments, i encara que cap als anys<br />

seixanta tingué ocasió <strong>de</strong> trobar bona<br />

feina fora <strong>de</strong>l país, mai no volgué<br />

abandonar els seus orígens rurals,<br />

cofoi i content com a "profeta a la<br />

seua terra".<br />

És una satisfacció rememorar<br />

aquells éssers no gaire llunyans que<br />

amb la seua original trajectòria ajudaren<br />

a omplir la nostra vida gairebé<br />

sense adonar-se'n.<br />

<strong>53</strong>

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!