53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
-=c<br />
32<br />
Monestir <strong>de</strong> Sera.<br />
L'estiu <strong>de</strong> 1995 ens vam plantejar<br />
<strong>de</strong> fer un viatge en bicicleta. De<br />
fet, sempre ens ha agradat fer bicicleta,<br />
i si ens agrada viatjar, per què<br />
no ho fèiem al damunt d'una bici?<br />
La bicicleta és un mitjà <strong>de</strong> transport<br />
que t'obliga a <strong>de</strong>splaçar-te més lentament,<br />
et permet anar a la teua i<br />
parar o modificar l'itinerari quan<br />
vols. Tot això fa que estiguis molt<br />
més en contacte amb la gent <strong>de</strong>l<br />
país que visites. Ens havien comentat<br />
que la carretera que uneix <strong>les</strong><br />
capitals <strong>de</strong>l Tibet i <strong>de</strong>l Nepal, Lhasa<br />
i Katmandú, reunia totes <strong>les</strong> condicions<br />
per a una bona travessa en<br />
bicicleta <strong>de</strong> muntanya: poc trànsit,<br />
poc asfalt i uns paisatges i un ambient<br />
fantàstics. En total es tractava<br />
<strong>de</strong> 1.100 quilòmetres i 6.000 metres<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>snivell per l'altiplà més alt <strong>de</strong><br />
la Terra, entre els 3.000 i els 6.000<br />
metres d'altitud.<br />
El Tibet sempre ha estat un país<br />
misteriós; durant molts seg<strong>les</strong> es va<br />
mantenir totalment tancat a qualsevol<br />
influència estrangera a causa <strong>de</strong><br />
la seua complicada orografia (la serralada<br />
<strong>de</strong> l'Himàlaia al sud i l'ari<strong>de</strong>sa<br />
<strong>de</strong> l'altiplà <strong>de</strong>l Tibet al nord) i <strong>de</strong><br />
l'absència <strong>de</strong> comunicació. Des <strong>de</strong>l<br />
segle XIV, fou governat per diferents<br />
dalai-lama, caps polítics i religiosos<br />
que se succeïen per reencarnació. El<br />
1950, el país fou ocupat per la Xina<br />
<strong>de</strong> forma violenta i el 1959 van tenir-hi<br />
lloc els disturbis més greus <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> l'ocupació xinesa: moren fins a<br />
un 1.200.000 persones i el dalai-lama<br />
i molts altres tibetans es veuen<br />
obligats a emigrar, principalment als<br />
països <strong>de</strong>l sud <strong>de</strong> l'Himàlaia (l'índia,<br />
el Nepal, Bhutan). Per si això no fou<br />
prou, durant la revolució cultural xinesa<br />
(<strong>de</strong>l 1966 al 1976), s'en<strong>de</strong>rroquen<br />
la majoria <strong>de</strong> monuments religiosos<br />
(<strong>de</strong>ls 6.000 monestirs que hi<br />
havia fins a<strong>les</strong>hores al Tibet, només<br />
en quedaren 13 <strong>de</strong> drets), es prohibeixen<br />
la religió i la llengua, i vestir<br />
amb colors vius. Aquesta actitud<br />
s'ha mantingut fins que els darrers<br />
anys el govern xinès ha permès certes<br />
llibertats econòmiques, culturals<br />
i religioses i ha obert el país al turisme.<br />
Tot i això, Tenzin Gyatso, l'actual<br />
dalai-lama, no vol tornar-hi fins<br />
que no finalitzi l'ocupació xinesa.<br />
El país té 2,5 milions <strong>de</strong> quilòmetres<br />
quadrats (80 vega<strong>de</strong>s Catalunya)<br />
i hi viuen actualment 6 milions<br />
<strong>de</strong> tibetans i 7,5 milions <strong>de</strong> xinesos.<br />
És un país molt àrid; excepte als<br />
llocs habitats, conreats i verds, a la<br />
resta pràcticament no hi ha arbres, i<br />
es combinen <strong>les</strong> zones <strong>de</strong> pastures<br />
amb <strong>les</strong> zones ermes, on només<br />
aflora la roca nua. El clima és molt<br />
dur, al nord pràcticament no hi ha<br />
estiu i l'hivern és molt fred i hi fa<br />
molt <strong>de</strong> vent. Amb aquestes condicions<br />
la major part <strong>de</strong> la població