53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

-=c
32
Monestir de Sera.
L'estiu de 1995 ens vam plantejar
de fer un viatge en bicicleta. De
fet, sempre ens ha agradat fer bicicleta,
i si ens agrada viatjar, per què
no ho fèiem al damunt d'una bici?
La bicicleta és un mitjà de transport
que t'obliga a desplaçar-te més lentament,
et permet anar a la teua i
parar o modificar l'itinerari quan
vols. Tot això fa que estiguis molt
més en contacte amb la gent del
país que visites. Ens havien comentat
que la carretera que uneix les
capitals del Tibet i del Nepal, Lhasa
i Katmandú, reunia totes les condicions
per a una bona travessa en
bicicleta de muntanya: poc trànsit,
poc asfalt i uns paisatges i un ambient
fantàstics. En total es tractava
de 1.100 quilòmetres i 6.000 metres
de desnivell per l'altiplà més alt de
la Terra, entre els 3.000 i els 6.000
metres d'altitud.
El Tibet sempre ha estat un país
misteriós; durant molts segles es va
mantenir totalment tancat a qualsevol
influència estrangera a causa de
la seua complicada orografia (la serralada
de l'Himàlaia al sud i l'aridesa
de l'altiplà del Tibet al nord) i de
l'absència de comunicació. Des del
segle XIV, fou governat per diferents
dalai-lama, caps polítics i religiosos
que se succeïen per reencarnació. El
1950, el país fou ocupat per la Xina
de forma violenta i el 1959 van tenir-hi
lloc els disturbis més greus des
de l'ocupació xinesa: moren fins a
un 1.200.000 persones i el dalai-lama
i molts altres tibetans es veuen
obligats a emigrar, principalment als
països del sud de l'Himàlaia (l'índia,
el Nepal, Bhutan). Per si això no fou
prou, durant la revolució cultural xinesa
(del 1966 al 1976), s'enderroquen
la majoria de monuments religiosos
(dels 6.000 monestirs que hi
havia fins aleshores al Tibet, només
en quedaren 13 de drets), es prohibeixen
la religió i la llengua, i vestir
amb colors vius. Aquesta actitud
s'ha mantingut fins que els darrers
anys el govern xinès ha permès certes
llibertats econòmiques, culturals
i religioses i ha obert el país al turisme.
Tot i això, Tenzin Gyatso, l'actual
dalai-lama, no vol tornar-hi fins
que no finalitzi l'ocupació xinesa.
El país té 2,5 milions de quilòmetres
quadrats (80 vegades Catalunya)
i hi viuen actualment 6 milions
de tibetans i 7,5 milions de xinesos.
És un país molt àrid; excepte als
llocs habitats, conreats i verds, a la
resta pràcticament no hi ha arbres, i
es combinen les zones de pastures
amb les zones ermes, on només
aflora la roca nua. El clima és molt
dur, al nord pràcticament no hi ha
estiu i l'hivern és molt fred i hi fa
molt de vent. Amb aquestes condicions
la major part de la població